En el número de tardor de Dissent Magazine, publicat recentment, hi trobem una interessant reflexió de Chris Maisano (sindicalista, activista i dirigent dels DSA) sobre les arrels i el projecte de futur dels socialdemòcrates estatunidencs. Al final de l’article original, i per afegir més interès a la publicació, hi trobem els enllaços a tres assajos que complementen el text de Maisano. Hi escriuen Eric Blanc, Michael Kazin i Lissy Romanow, dirigents, membres o simpatitzants dels DSA. El conjunt configura una visió rabiosament actual del paper que pot tenir la socialdemocràcia en la política dels EUA.
L’SPA del 1901 va patir l’impacte de la Primera Guerra Mundial i la Gran Depressió —com ens explica la interessant biografia d’Eugene V. Debs, publicada recentment en anglès—, va donar suport al New Deal de F. D. Roosevelt, va contribuir a l’esforç de guerra durant la Segona Guerra Mundial, va patir la persecució del maccarthisme i els efectes de la Guerra Freda, i es va quedar sense esma política progressista a inicis de la dècada dels seixanta.
Just abans de la Guerra del Vietnam, la Declaració de Port Huron (Michigan) —impulsada per l’organització estudiantil Students for a Democratic Society (SDS), una entitat de l’univers polític i sindical socialdemòcrata— va significar el rellançament de l’espai de pensament socialdemòcrata des d’una perspectiva no marxista. Tot i que s’allunyava del comunisme, condemnava la persecució ideològica coneguda com la «caça de bruixes», impulsada pel senador republicà Joseph R. McCarthy a través del Comitè d’Activitats Antiamericanes del Senat dels EUA.
Amb la nostra mirada d’avui, costa imaginar-se com es va arribar a terroritzar la dinàmica societat estatunidenca entre 1950 i 1956, amb unes pràctiques més pròpies del Sant Ofici de la Inquisició espanyola (segles XV-XIX) que d’una societat democràtica com la dels Estats Units d’aquell moment.
En aquell context, la publicació del Manifest de Port Huron va tenir una importància especial. Aquella iniciativa va servir per crear el substrat a partir del qual es va reorganitzar la New Left (la Nova Esquerra), que pocs anys després, a principis de la dècada dels setanta, va trencar definitivament amb l’anquilosat i dretanitzat SPA i va donar origen, sota l’impuls de Michael Harrington (intel·lectual, professor universitari i autor de l’influent llibre The Other America [1962]), a la fundació, el 1973, dels DSA.
L’hegemonia politicocultural del neoliberalisme, inspirador de les desastroses polítiques econòmiques de Ronald Reagan i Margaret Thatcher, va ser el primer territori de confrontació politicoideològica dels DSA. Fins al 2015, el partit es va moure en una situació de relativa marginalitat política. Aquell any només comptava amb 6.000 afiliats. L’article de Chris Maisano pren aquest punt de partida per explicar-nos l’evolució política del moviment socialdemòcrata, amb algun excursus en les seves arrels històriques, sense deixar de banda aspectes crítics del mateix moviment, com ara una certa tendència al fraccionalisme, més pròpia d’organitzacions amb una implantació social i política menor que la dels DSA actuals.
Maisano enfoca el futur dels DSA a partir de les poderoses plataformes de l’Ajuntament de Nova York, la previsible incorporació de noves veus dels DSA al Congrés dels EUA i la mirada posada en les eleccions presidencials del 2028. Es tracta d’un moment particularment interessant per l’absència, avui dia, de candidats progressistes clars a la presidència dels EUA, fet que coincideix amb la desintegració evident del moviment MAGA i la manca de substituts viables dins del Partit Republicà.
Els tres autors (Eric Blanc, Michael Kazin i Lissy Romanow) que complementen l’article de Chris Maisano contribueixen a configurar una interessant mirada crítica sobre el futur pròxim de la renascuda socialdemocràcia estatunidenca. En conjunt, els seus textos són imprescindibles per avaluar el moment actual de la política dels EUA.
C.V.M.
Chris Maisano va estudiar a les universitats estatunidenques de Drexel i Rutger. El 2010 va esdevenir bibliotecari de la sucursal de Brooklyn de la Biblioteca Pública de la ciutat de Nova York. Forma part del capítol novaiorquès de les Young Democràtic Socialists of Amèrica. El 2009 va esdevenir secretari del comitè de direcció del capítol novaiorquès dels DSA. Forma part del Comitè Nacional Polític (NPC) dels DSA des del 2017. Ha estat editor i articulista de nombroses publicacions. És important destacar el seu pas, des del 2017, per la revista New Labour Forum de la City University of New York (CUNY).