El vocabulari es publica amb una regularitat aproximadament quinzenal i consta actualment d’una presentació a càrrec del coordinador del projecte Steven Forti, sota el títol de “Per què un glossari d’extrema dreta” (Perché un glossario dell’estremismo di destra), i 19 entrades, cadascuna de les quals es centra en un concepte habitual del discurs d’extrema dreta, des d’apocalipsis (la primera entrada del 9 de febrer) fins Deep State (que és la darrera del 26 d’octubre), analitzats per historiadors, sociòlegs, politòlegs i sociolingüistes de diversos països europeus que formen part d’ARENAS (Anàlisi i Resposta a les Narratives Extremistes, en les seves sigles en anglès), que és un projecte finançat pel programa de recerca i innovació Horizon Europe de la Unió Europea.
Malgrat que no es menciona explícitament, aquest treball recorda i va en la línia de l’anàlisi clàssica de Victor Klemperer LTI. La llengua del Tercer Reich: apuntes de un filólogo, que estudia com la propaganda nazi va alterar la llengua alemanya per inculcar la ideologia nacionalsocialista a la població, “naturalitzant” la perversió de la definició de conceptes tradicionals i la invenció de neologismes per dotar d’una aparença científica als discursos profundament ideològics, de manera que la població va adoptar de forma “natural” un llenguatge “pervers”. En conseqüència, el primer pas per lluitar contra el règim era qüestionari el llenguatge i la nova definició dels conceptes.
Com afirma Steven Forti a la presentació del projecte, “el vocabulari és el port d’entrada de l’extrema dreta… i el requisit previ per a l’acceptació social dels partits d’extrema dreta és la normalització de les idees i les propostes que difonen … [per això] moltes persones consideren aquestes formacions com a una opció política acceptable”. Per aquesta raó, cal donar la batalla en el terreny de les paraules i dels conceptes, per desemmascarar els neologismes i eliminar les interpretacions extremistes de conceptes més tradicionals com llibertat o autoritat.
Per fer un tastet del glossari, el coordinador recomana l’entrada sobre l’“ordre natural”, perquè no sembla un concepte d’extrema dreta, sinó de sentit comú, de manera que és la màscara perfecta per fer que la jerarquia entre els sexes, entre els pobles, entre les “civilitzacions” semblin evidents, “naturals” i inqüestionables. («Ordine naturale»).
Aquest glossari es publica a la revista italiana MicroMega des del 26 de gener de 2026 (Glossario dell’estremismo di destra – MicroMega). Part d’aquest vocabulari s’ha publicat en castellà a Le Grand Continent amb una entrevista-presentació a Steven Forti.
F.G.L.
Steven Forti (Trento, 1981): Llicenciat en història per la Universitat de Bolonya i doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. És investigador de l’Institut d’Història Contemporània de la Universidade Nova de Lisboa i professor associat de la UAB, on també forma part del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) i del Seminario Interuniversitario de Investigadores del Fascismo (SIdIF). La seva línia d’investigació se centra en els feixismes, els nacionalismes i l’extrema dreta durant l’època contemporània. És membre dels consells de redacció de CTXT, Política & Prosa, Il Mulino i Spagna Contemporanea. Té publicada la seva tesi doctoral: El peso de la nación. Nicola Bombacci, Paul Marion y Óscar Pérez Solis en la Europa de entreguerras (2014) i ha participat en El proceso separatista en Cataluña. Análisi de un pasado reciente (2006-2017) (2017) i Patriotas indignados. Sobre la nueva ultraderecha en la Posguerra Fría. Neofascismo, posfacismo y nazbols (2019).