Publicat entre les que abans eren prestigioses columnes d’opinió del Washington Post, el text de Mason s’esforça a assenyalar les profundes diferències entre la socialdemocràcia i el comunisme (descrit com a leninisme en el text: «…[una] maligna tecnologia política…», en paraules de l’autor). És interessant el relat comparatiu amb els problemes que ha patit darrerament el Labour Party britànic durant el mandat de Jeremy Corbyn, quan, segons l’autor, l’associació amb el comunisme va llastar les possibilitats d’èxit de l’esquerra.
Mason insisteix en la importància de comptar, a partir del gener del 2028, amb una alternativa progressista i socialdemòcrata a la presidència dels EUA. Una alternativa amb possibilitats reals de guanyar i de materialitzar la combinació política de la tradició sindical estatunidenca amb la capacitat política i organitzativa dels DSA. Per fer-ho, diu, cal diferenciar-se clarament del comunisme i del leninisme. El problema no són els reiterats atacs de Trump i d’altres representants del moviment MAGA i del Partit Republicà en aquesta línia, sinó construir la credibilitat necessària per arraconar alguns elements interns dels DSA, com ara l’anomenat Red Star Caucus (Assemblea de l’Estrella Roja, en català), que defensa el comunisme, considera Occident responsable de la invasió russa d’Ucraïna i es declara marxista-leninista.
El text de Paul Mason, molt ben construït, dibuixa amb claredat els riscos als quals s’enfronten els DSA en un país fortament marcat, políticament, socialment i culturalment, per la Guerra Freda i el maccarthisme. Ho demostren titulars com el del reportatge del WSJ sobre el finançament dels DSA (en aquest punt, convé recordar els 446 milions de dòlars donats pel filonazi Elon Musk als candidats republicans a les eleccions midterm del 2026). També ho demostra la columna, publicada al mateix diari, de dos antics membres de l’establishment del Partit Demòcrata, que critiquen durament les relacions dels demòcrates amb els DSA.
La societat estatunidenca sembla haver evolucionat més que alguns dels seus personatges públics. Ho demostren dues enquestes recents, publicades pel New York Times i pel Pew Research Center, que posen de manifest la receptivitat dels estatunidencs i la seva visió positiva de les propostes dels DSA i dels seus dirigents. Un espai d’esperança que, com assenyala Paul Mason, cal aprofitar.
C.V.M.
Paul Mason (Leigh, Regne Unit, 1960). Periodista i historiador. Format a la Universitat de Sheffield. Col·labora habitualment a The Guardian, The New European, NUSO i Social Europe. Ha treballat als serveis informatius de la BBC i de Channel Four. És autor de diversos llibres sobre política i economia des d’una perspectiva d’esquerres. El 2026 ha publicat Reds: A Global History of Communism.