Deixem enrere una legislatura intensa i fructífera en avenços socials, nacionals i econòmics: som el país que més creix de la UE, hem augmentat el salari mínim interprofessional en un 66 % i les pensions d’acord amb l’IPC, la llei d’amnistia ha contribuït a recuperar la política per les vies institucionals que hom espera d’una democràcia com la nostra. Els diputats del PSC a la demarcació de Lleida estem immensament agraïts per la confiança que vam rebre el 2023 i creiem que hem complert amb el contracte expressat per la voluntat de la ciutadania de Lleida, Pirineu i Aran. De fet, el nostre vot sempre ha estat al servei de la majoria social en cada iniciativa que significava un pas endavant per a la classe mitjana i treballadora, els joves i la nostra gent gran.

Aquests avenços són fruit de la determinació de lideratges com el de la Montse Mínguez, que ha exercit amb orgull de lleidatana arreu on ha excel·lit. En soc testimoni. La Montse, formada en la política local de les realitats concretes, és una dona valenta i empàtica, progressista i catalanista, una lleidatana de soca-rel, que ha dirigit el grup socialista al Congrés com a secretària general i ha donat veu a una organització política tan rellevant com el PSOE. Hem tingut una companya propera i generosa al costat del president Pedro Sánchez per defensar els interessos de la immensa majoria de la ciutadania. Això ningú li pot manllevar i és el que finalment romandrà en el seu full de serveis.

Tanmateix, no tots els partits ni diputats poden dir el mateix, perquè malauradament hem vist com el PP i Vox han votat per sistema en contra de totes les iniciatives del Govern i del grup socialista vers una prosperitat compartida. Malauradament, des que Junts va trencar amb la majoria de la investidura, no ha dubtat en votar al costat de les forces del no, alineant-se amb la dreta més rància i espanyolista, la que nega la protecció dels llogaters vulnerables, la que vol privatitzar les pensions, la que vol acabar amb el model d’escola en català. Això no és equidistància, com ens volen fer creure. Això és optar descaradament pel bloc del retrocés autoritari.

Les eleccions del 29 de novembre són transcendentals, perquè la democràcia s’hi juga el ser o no ser. Perquè encara hem de recórrer un camí que reforci les polítiques de protecció social en matèries com l’habitatge. No volem la barra lliure que defensen PP, Vox i Junts, perquè aquesta és una política fallida que només provoca l’augment indiscriminat dels preus de l’habitatge. Els socialistes, encapçalats a Lleida per la Cristina Morón, una dona que ha demostrat la seua vàlua a la Paeria i la Diputació, volem fer realitat el model d’una economia social de mercat, incrementant el parc públic, com hem començat a fer de la mà de la Generalitat, i posant-hi regles, regulant el mercat, com vam regular el mercat de l’energia per abaratir-la.

Tampoc volem privatitzar les pensions, com vol la dreta, ans al contrari, hem de reforçar-ne el sistema públic així com les polítiques d’increment de beques i bonificacions de transport públic per als joves. Es tracta, en definitiva, que la prosperitat arribi a tothom. O democràcia i progrés o retrocés autoritari. Això és el que està en joc.