La viceprimera secretària i portaveu del PSC, Lluïsa Moret, ha defensat que les polítiques d’habitatge han de garantir «més habitatge públic, més habitatge assequible, més protecció a les famílies i menys especulació». Ho ha afirmat durant una visita als habitatges protegits de l’entorn de la plaça de les Glòries de Barcelona, acompanyada de la secretària d’habitatge del PSOE i ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, i del tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls. «L’habitatge és un dret, no és un negoci», ha reivindicat Moret. La portaveu socialista ha destacat que, quan les institucions estan governades per socialistes i progressistes, «l’habitatge es posa en el centre de les polítiques públiques». En aquest sentit, ha posat en valor la coordinació entre el Govern d’Espanya, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per donar resposta a una de les principals preocupacions de la ciutadania.
Moret ha defensat la regulació del mercat i l’aplicació de la Llei d’habitatge a Catalunya, amb mesures com els topalls als lloguers, que ha assenyalat que estan contribuint a reduir-ne els preus. «No es pot deixar tot en mans del mercat», ha afirmat, tot advertint que les seves dinàmiques no sempre garanteixen drets i poden afavorir l’especulació.
Així mateix, ha subratllat que les polítiques d’habitatge han d’anar més enllà de la construcció i incloure la rehabilitació, la regeneració urbana i l’acompanyament a les persones. En aquest àmbit, ha destacat els ajuts al lloguer, el fons de 25 milions d’euros de la Generalitat per protegir les famílies vulnerables en risc de desnonament i els préstecs a interès zero per facilitar l’emancipació dels joves.
La viceprimera secretària del PSC ha agraït el compromís del Govern d’Espanya i ha defensat la continuïtat d’aquestes polítiques més enllà de les eleccions del 29 de novembre. «Només un govern progressista, només un govern socialista, pot continuar tirant endavant aquestes polítiques públiques», ha assegurat. També ha remarcat que garantir el dret a l’habitatge és un repte compartit entre les institucions i els agents socials i econòmics, perquè és un dret que genera «qualitat de vida i dignitat».
Durant la visita, la ministra Isabel Rodríguez ha anunciat que Catalunya disposarà de 120 milions d’euros addicionals per a polítiques d’habitatge, arran de l’acord aprovat dimarts pel Consell de Ministres. Segons ha explicat, aquests recursos permetran complementar l’acció de la Generalitat amb actuacions com el desenvolupament de sòl del Pla de 50.000 habitatges, la compra d’habitatges per destinar-los al parc social, la rehabilitació i el suport als joves. Rodríguez ha contraposat aquest compromís amb el rebuig del PP a les mesures d’habitatge i ha reivindicat la col·laboració entre administracions per ampliar aquest dret.
Per la seva banda, Jordi Valls ha situat les promocions de Glòries com un exemple de la continuïtat de les polítiques públiques d’habitatge, a partir del compromís impulsat el 2007 per l’alcalde Jordi Hereu de destinar el 50% dels habitatges de l’àmbit a habitatge protegit. El tinent d’alcalde ha defensat que la resposta a les dificultats d’accés a l’habitatge exigeix combinar més construcció amb regulació i ha reivindicat les aliances entre administracions, tercer sector i sector privat per ampliar l’oferta assequible.