Lleida ha fet un pas important amb l’aprovació de la nova Ordenança de Civisme i Convivència. No és una ordenança més. És un d’aquells documents que ajuden a definir la ciutat que volem construir i, sobretot, com volem relacionar-nos els uns amb els altres. 

Conviure vol dir compartir carrers, places, parcs i equipaments. Vol dir poder gaudir de l’espai públic amb llibertat, però també amb respecte. I entendre que els nostres drets tenen al davant els drets dels altres. 

Pot semblar una obvietat. Però encara avui ens trobem situacions que costa d’entendre que continuïn passant. Per exemple, persones que encara creuen que poden portar el gos deslligat en espais on no està permès. Podríem pensar que és una qüestió menor. Però un gos deslligat pot molestar, espantar o posar en risc una altra persona o un altre animal. I una situació aparentment senzilla pot acabar generant una discussió o un conflicte entre veïns. És així com determinades conductes incíviques, quan es repeteixen o es normalitzen, acaben afectant la convivència. 

El mateix passa amb els residus deixats fora de lloc, determinats usos dels patinets, el soroll, el consum d’alcohol a la via pública o altres comportaments que deterioren els espais que són de tots. 

Per això aquesta ordenança actualitza les normes i dona més eines a l’Ajuntament per fer-les complir. Incorpora noves situacions, regula millor la reiteració dels incompliments i reforça el règim sancionador. 

Però una norma només és útil si es compleix. Per això una unitat de la Guàrdia Urbana treballarà específicament en el compliment de l’ordenança de Civisme i Convivència, fent-ne seguiment, detectant els incompliments i actuant quan sigui necessari. 

Tinc clar que civisme i seguretat estan més relacionats del que sovint havíem volgut reconèixer. Un espai brut, mobiliari malmès, un grup fent botellot o determinats comportaments incívics que es repeteixen també influeixen en la percepció de seguretat de la ciutadania. No es tracta de confondre incivisme i delinqüència. Són coses diferents. Però sí d’entendre que una ciutat segura és també una ciutat on les normes de convivència es respecten. 

L’Ajuntament té una responsabilitat clara: mantenir els carrers nets, cuidar els parcs i les places, millorar els espais públics i posar els mitjans perquè les normes es compleixin amb mesures eficaces. Per això, l’ordenança incorpora la prevenció, la mediació, la resposta social i, quan s’escau, la sanció.  

Amb l’actualització que hem aprovat també volem protegir drets. El dret que tenen totes les dones a relacionar-se amb llibertat, a ocupar l’espai públic i a viure la ciutat sense barreres ni imposicions forma part de la convivència que volem. 

Perquè davant de determinades situacions no n’hi ha prou amb sancionar. També cal prevenir, educar i oferir alternatives. 

Aquesta és la mirada amb què hem d’entendre el civisme: unes normes clares, una Guàrdia Urbana que les faci complir i una ciutat capaç d’acompanyar les persones. 

La convivència no es decreta. Es construeix cada dia: quan respectem el descans dels veïns, quan portem el gos lligat allà on correspon, quan fem un ús responsable de l’espai públic o quan garantim que tothom pugui viure i relacionar-se a Lleida amb llibertat i respecte. 

Conviure vol dir respectar-nos. I respectar-nos també vol dir complir les normes que ens hem donat entre tots. 

Fèlix Larrosa Piqué  
Alcalde de Lleida