Bona tarda y muchas gracias, Isabel, por tus amables y generosas palabras. I moltes gràcies a totes i tots vosaltres per assistir en aquest acte d’aquesta tarda aquí, al Casal Joan Rventós.

Moltes gràcies en especial als representants del Consell de la Gent Gran que sou avui aquí; a la Federació d’Associacions de la Gent Gran de Catalunya, la FATEC, que també heu assistit; a l’Associació Catalana de Recursos Assistencials, a l’ACRA – em sembla que hi ha la seva vicepresidenta, que també ens acompanya –; a la Unió de Petites i Mitjanes Residències, també heu volgut ser-hi; i a l’ESCAT. Moltes gràcies per ser-hi en aquest acte.

Excusar en primer lloc la Dolors Hernández, que és la secretària de Drets Socials i Gent Gran que, per una indisposició, no pot ser-hi. Li he d’agrair a ella i al Raül i a tot l’equip de persones que han treballat en aquesta proposta de Llei per la Gent Gran que presentem aquesta tarda la feina que han fet. Un conjunt demés de 40 persones coordinats pel Raül i per la Dolors que han treballat en això, i li he d’agrair també en el Josep Maria Rañé i la Isabel López que llavors, juntament amb el Raül, facin una taula rodona, un diàleg, per explicar-vos la feina que hem fet.

És veritat que no és habitual que, de les moltes propostes – més de 70 – que hem estat treballant al sí del Govern Alternatiu de Catalunya decidim fer un acte públic de presentació. Ho hem fet molt poques vegades,  potser aquesta és la segona o tercera vegada que ho fem. I hem volgut fer-ho en la proposta de Llei de la Gent Gran per la rellevància que té.

Nosaltres, com sabeu, som defensors del que anomenem política útil, que és una política constructiva, que no només assenyala aquelles coses que no funcionen, sinó que s’esforça en fer propostes per millorar les coses, en fer propostes constructives per fer avançar el país. Que és una política respectuosa amb les diferents maneres de pensar a Catalunya, que aposta per a que ens escoltem respectuosament i per a que contrastem punts de vista diferents i que vol ser també la política útil una política creïble, que quan diu que s’ha de fer una cosa, que es compromet a fer una cosa, doncs la fa. I nosaltres fa 6 anys, al 2016, quan molta gent estava pensant en temes molt diferents, ja vam entrar al parlament de Catalunya una moció perquè el Parlament de Catalunya fes una Llei sobre la Gent Gran. Han passat 6 anys i ningú ha fet res, i com que som partidaris de la política útil, de no només dir què s’ha de fer, sinó fer-ho, doncs el Raúl Moreno, que és la persona que en el sí del Govern Alternatiu de Catalunya s’ocupa d’aquests temes, juntament amb les persones que he mencionat i un conjunt de 40 persones que hi ha participat, doncs l’ha escrita aquesta llei. I tenim avui una proposta, que és la que volem presentar, sobre una Llei per la Gent Gran.

Això és política útil. Això no és només dir “s’hauria de fer!”, és fer-ho. És tenir una proposta, perquè tothom, els diferents actors polítics puguin dir “m’agrada, no m’agrada; m’agrada aquesta part però no m’agrada aquella part” i, sobretot, per aconseguir que es faci una Llei de la Gent Gran a Catalunya.

Ho hem fet amb sentit comú. És a dir, mirant les lleis que ja hi ha al conjunt de comunitats autònomes espanyoles. I hi ha dues comunitats autònomes que tenen una Llei de la Gent Gran: Castella i Lleó i Andalusia. I efectivament, les persones que han treballat en aquest text que us presentem avui a totes i a tots vosaltres, han estudiat aquestes dues lleis en funcionament, han vist quines coses durant el seu ús han funcionat bé i no han funcionat bé i, obre això, han fet una proposta que, bàsicament, el que fa com deia la Isabel López ara fa un moment és reconèixer i ampliar els drets de la gent gran.

Gent gran a Catalunya, de més de 65 anys, sou gairebé més de un milió i mig de persones. Una cinquena part de la població. Estem parlant d’un col·lectiu molt important que ha aportat molt, que aporta molt i que té molt a aportar a la societat catalana i que té unes problemàtiques específiques que, en els socialistes, ens sembla que han de ser abordades i que han de tenir un reconeixement legal.

Parla també, aquesta llei – no entro en el contingut, ja tindreu ocasió en aquest diàleg compartit entre el Josep Maria, Isabel i el Raúl de coneixeu-ho més a fons – de la discriminació per edat, del que s’anomena, amb aquesta paraula tècnica, edatisme, discriminació per edat. I parla també de moltes altres qüestions.

Jo us he de dir també que em sento orgullós de que el meu grup parlamentari no només enraoni, no només assenyali, sinó que també proposi i proposi coses concretes. Sí, ara se’ns pot dir efectivament “no m’agrada aquesta part d’aquí”, però perquè hi ha una proposta darrera treballada i enraonada i feta.

Algú pot dir: “escolti’m, aquesta gent està governant des de l’oposició”. Si senyor, aquest és el nostre propòsit. Davant d’un govern que no fa res, davant d’un govern que està barallat, davant d’un govern molt paralitzat per dinàmiques de confrontació interna, nosaltres intentem enfocar-nos en allò que creiem que són les prioritats i les necessitats de Catalunya, fer propostes i avançar i marcar, efectivament, una agenda de Govern.

Això no és una llei que presentem avui aquí perquè la coneguin totes aquelles persones que hi tinguin interès i per guardar-la en un calaix i poder dir d’aquí a uns mesos, quan tinguem campanya electoral, “tenim una llei!”. És per fer-la avançar. I per tant, a continuació de la presentació d’avui, a continuació de donar-la a conèixer a tot el sector, a continuació de recollir totes les propostes de millora que hi puguin haver, el Raúl tindrà tota una agenda política per intentar que aquesta proposta esdevingui algun dia llei i nosaltres no tenim cap problema en que, a més a més, sigui àmpliament consensuada i, si pot ser, tingui un suport molt ampli del Parlament de Catalunya i, amb això, creiem que fem política útil. Política útil i política seriosa. Fent propostes, discutint-les i fent avançar a la ciutadania.

Jo us he de dir, insisteixo, que estic molt content de la feina que fem i m’agradaria aquesta mateixa dinàmica, aquesta mateixa forma de treballar, aquest mateix estil de fer els coses, que avui es veu concretat en aquesta Llei de la Gent Gran, el poguéssim veure reflectit en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Jo penso que, ena quest moment, la prioritat més important de qualsevol govern ha de ser tenir uns pressupostos. Perquè? Ja sabem que cada any ha d’haver-hi pressupostos, perquè ara és tant important? Perquè vivim un moment singular. Vivim un moment molt complexa, amb un increment generalitzat del cost de la vida, amb un atac als valors europeus, amb gent, famílies, empreses que passen dificultats, amb un increment molt alt del cost de l’energia, problemes per subministrar aliments, hi ha una crisi alimentària al món – afortunadament, a casa nostra, no ens falten aliments, tot i que els paguem considerablement més cars – i el mínim que es pot demanar en els representants polítics és ser seriós, ser seriosos. Estar a lo que hem d’estar. Deixar la batalleta política, deixar aquesta política de sostre baix, de xemeneia estreta, molt parroquiana, i centrar-nos en les preocupacions que tenen els ciutadans i, home, si es poden posar a  disposició dels catalans i les catalanes 3.000 milions d’euros més per contribuir a millorar la seva vida, doncs en fi.

Això nosaltres des del 22 d’agost ho venim dient. Des del 22 d’agost que ens venim oferint. Com és possible, alguns em pregunten, que el primer partit de l’oposició de Catalunya, que va guanyar les eleccions i fa d’oposició, s’ofereixi per aprovar uns pressupostos si normalment és al revés, és el Govern el que demana que li aprovin els pressupostos? Doncs perquè la situació que tenim a Catalunya és una situació excepcional amb un Govern – ho dic amb tot el respecte, no vull faltar el respecte a ningú, però les coses s’han de dir pel seu nom – amb un Govern que no governa, doncs nosaltres ens hem vist obligats a dir “escolti, aquí estem, i si vostès volen, continuem nosaltres per negociar els pressupostos”. Negociar-los, i serem estrictes i exigents. Negociar-los. Parlant de tu a tu perquè tenim els mateixos diputats.

Ho vam dir abans de que es trenqués el Govern. Ens van dir “no, vostès no”. Ho tornem a dir quan el Govern s’ha trencat. Algú podria pensar “ara és el moment”. No. Ho tornem a dir: política útil, política seriosa, pensar en la gent, evitar que els catalans i les catalanes paguin els plats trencats d’un govern que ha col·lapsat i no funciona. I ho seguim dient avui.

Jo avui vull donar un pas més enllà i dir que s’aclareixi ja el Governi el president. Si realment volen uns pressupostos i volen que el PSC hi contribueixi i hi hagi pressupostos a Catalunya, que ja hem dit des del 22 d’agost que hi estem disposats, jo demano que ho diguin explícitament. No que diguin “amb vostès no, però ara ens ho hem rumiat, ara aixequem el veto…” La política no va de vetos. La política no va de blocs. La política va de buscar acords, de posar-nos d’acord. En algunes coses ens podrem posar d’acord, en d’altres no, per fer avançar el país.

Vostè, senyor Aragonès, vol uns pressupostos amb els socialistes si o no? Doncs digui-ho i posem-nos a treballar. Ara, també dic, a nosaltres ens agrada treballar amb seriositat, i per això hem demanat un seguit de documentació en detall, perquè volem veure on van aquests 33.000 milions d’euros, partida a partida, i poder fer a partir d’aquí les nostres propostes, deixant molt clar que la responsabilitat de governar no ens pertoca. Que ningú es confongui, estem fent una alternativa en un Govern que no funciona. Des del nostre punt de vista, al menys, no funciona. I seguirem fent una alternativa. Però el que no farem és, mentre construïm una alternativa, tancar-nos a negociar, acordar coses, que puguin beneficiar als catalans, com és el cas d’un pressupost.

El que a mi m’agradaria, ara que s’apropen unes festes tant especials com les de Nadal, què ens agradaria als socialistes? Doncs poder acordar la Llei de la Gent Gran – aquí hi ha una proposta que ara us explicarà el Raúl, Isabel i el Josep María, crec que treballada amb honestedat, amb un conjunt ampli de persones que coneixeu bé les problemàtiques de la gent gran. Crec que, honestament, aquesta llei fa avançar Catalunya, fa avançar totes les problemàtiques que afecten a la gent gran i m’agradaria també que poguéssim treballar en uns pressupostos, no per rescatar el Govern Aragonès, que ha col·lapsat, sinó per evitar que això comporti uns perjudicis per a la ciutadania de Catalunya.

Us agraeixo la feina que s’ha fet, us agraeixo l’interès que, he de dir, ens ha sorprès l’interès alt que hi ha, i només cal veure aquesta sala, lo plena que està de gom a gom amb aquest tema, per conèixer aquest assumpte i, insisteixo, doncs totes les millores i aportacions que pugueu fer seran benvingudes per enriquir el text que jo crec que té un punt de partida molt notable.

Moltíssimes gràcies. Benvinguts, aquesta és casa vostre, i desitjo que la jornada transcorri amb normalitat i que funcioni.

Moltíssimes gràcies, bona tarda.