Rocio Garcia és diputada i portaveu a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya. Xavier Menéndez és arqueòleg i director del Programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona. 

 

El 17 de setembre de 1993, el Ple del Parlament va aprovar la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català. Gairebé 30 anys més tard, el 27 de setembre de 2022, el Govern Alternatiu de Catalunya va aprovar un Document de Bases per a una Nova Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya (https://www.socialistes.cat/wp-content/uploads/2022/09/220923-Bases-Llei-del-Patrimoni-Cultural.pdf).

La Llei 9/1993 ha estat mínimament reformada i sobretot, ha estat insuficientment desplegada, tant des del punt de vista normatiu i reglamentari, com des del punt de vista de l’acció política i territorial. Òbviament, en aquests 29 anys de vigència de la Llei han succeït moltes coses, a Catalunya i al món, i per tant, el seu articulat avui esdevé clarament desfasat i obsolet. Una nova llei és a nosaltres una prioritat.

Tot i l’anunci i compromís fet per la consellera de Cultura a l’inici d’aquesta legislatura, seguim sense veure l’avantprojecte d’una nova llei del patrimoni cultural de Catalunya. Un nou exemple de la paràlisi legislativa d’aquest Govern. En canvi, sí va assegurar i es va comprometre a presentar al Parlament el projecte de llei de patrimoni immaterial. Tampoc l’hem vist de moment.

El programa electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya a les eleccions del 14 de febrer de 2021 ja recollia com una de les nostres prioritats aprovar una nova Llei del Patrimoni Cultural. Davant la inacció en el impuls normatiu de la conselleria de Cultura, en aquest assumpte com en molts d’altres, el Govern Alternatiu va  elaborar un document que dibuixa les línies d’un nou marc legal patrimonial, clarament global i integral, com el PSC ha vingut defensant sempre, en diàleg amb els sectors professionals i el territori.

Per començar, la nostra proposta defensa que no hauria d’haver una llei únicament de patrimoni immaterial com proposen els grups independentistes, i que aquest hauria d’integrar-se en la nova Llei, una matèria que pensem que ha de formar part del tot. També proposem que la nova norma del patrimoni català inclogui l’etnològic, el documental, el bibliogràfic i l’arqueològic, a més del patrimoni industrial i el cinematogràfic, i que parli de les interseccions entre el patrimoni cultural i el natural.

Pel que fa als Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), el Govern Alternatiu vol revisar les actuals figures de protecció i en proposa quatre de noves: els béns immaterials; els espais de memòria democràtica; les zones d’interès industrial i els paisatges culturals.

La nova Llei també haurà de definir clarament els drets i deures dels diferents agents i sobre tot, de les diferents administracions públiques, amb una especial mirada als ajuntaments, ja que un cop més, el món local està clarament descuidat a la Llei 9/1993. La nostra proposta regula i potencia la figura dels Béns Culturals d’Interès Local (BCIN) i la dota d’un major reforç normatiu.

També proposem regular els inventaris patrimonials. S’ha de crear un Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya, realment global i accessible, ara mateix inexistent; com també creiem que s’ha d’elaborar un Mapa del Patrimoni Català, com a eina per planificar les inversions públiques necessàries a fer per part del govern de la Generalitat, cercant el consens parlamentari, escoltant als ajuntaments i el territori, i sobre tot que garanteixi la transparència de la inversió pública.

La proposta que hem aprovat al Govern Alternatiu assenta unes bases sòlides en la gestió del patrimoni català prioritzant també l’impuls de mesures de gestió, de foment, de difusió i d’accés al mateix, per garantir la democratització i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania en el gaudi del nostre patrimoni cultural. La cultura és un dret de les persones que no només ha de quedar en paraules, si no en fets i en accions de govern.