Elena Díaz és diputada del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar i vicepresidenta de la Mesa de la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya, així com regidora d’Esports i Habitatge a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac. 

David González és diputat i portaveu del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya, així com segon tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. 

 

El passat mes de febrer es va complir el primer any des de l’aprovació del Reial Decret – Llei 32/2021, de mesures urgents per la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en l’ocupació i la transformació del mercat de treball; o la més coneguda com a reforma laboral.

Un dels principals aspectes que cal destacar del nou text de la Reforma es que neix fruit de l’acord dins del Diàleg Social. Un acord entre sindicats, patronal i Govern que canvia les regles del joc laborals fins ara establertes a la darrera reforma de 2012 pel Govern del Partit Popular.

Aquest nou text el que pretén clarament es abordar les principals deficiències del nostre mercat de treball i situar els seus paràmetres a la mitjana dels països de la Unió Europea. En aquest sentit, en aquest primer any d’aplicació de la reforma podem valorar els seus primer efectes.

Podem afirmar que s’ha produït un canvi en el model de contractació. Durant el passat 2022 es va disparar la contractació indefinida (increment interanual del 180) i amb contraprestació va tenir la davallada de la contractació temporal. Aquest fet va provocar una caiguda de la temporalitat en 4,4 punts percentuals respecte 2019; millorant així la taxa de temporalitat, un dels grans reptes del Govern. A més, aquest augment de la contractació indefinida des dona a tots els sectors econòmics.

Un dels fets més controvertits del nou text, està sent la contractació fixa-discontinua. És veritat que aquest tipus de contracte han incrementat molt durant el primer any però cal assenyalar que els fixes-discontinus representen el 5,7% del total de les persones amb un contracte indefinit; però a més es dona el fet de que aquests nous contractes substitueixen a la contractació temporal, no a la contractació indefinida.

A més el creixement de la contractació indefinida també creix a sectors de la economia tradicionalment amb un mercat de treball temporal, com poden ser el de l’hostaleria, la construcció i el comerç.

Conjuntament amb la reducció dels contractes temporals, també s’ha aconseguit reduir la parcialitat. Menys contractes a temps parcials a tots els sectors fent decréixer la taxa de parcialitat.

Si parlem de la taxa d’atur, Catalunya ha tancat l’any 2022 amb una taxa d’atur del 9,9%. No assolíem dades tan baixes en l’atur des d’abans de la crisi econòmica de 2008. Amb un lleuger increment de la població activa respecte 2019, que ens indica que a Catalunya aquest darrer any s’ha creat ocupació. Hi ha més persones ocupades amb un increment destacable de l’ocupació de les dones.

Pel que respecta a l’afiliació a la Seguretat Social aquest 2022 també hem batut rècord d’afiliats i afiliades. A més les dades d’afiliació ens reafirmen que la contractació és de millor qualitat al augmentar la contractació indefinida.

No podem obviar que aquest 2022 ha estat molt marcat pels increments de preus dels productes bàsics i de l’energia. Les conseqüències de la guerra injusta d’Ucraïna que ha minvat el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores del nostre país.

Els diversos increments dels SMI, arribat aquest 2023 als 1080€ en certa manera ha permès corregir de manera parcial aquest problema sobretot per les persones amb els salaris més baixos. Així com també com el manteniment de la ultractivitat dels convenis col·lectius, i per els reequilibris que s’han portat a terme a la negociació col·lectiva.

Respecte al mercat laboral juvenil, la reforma laboral no ha generat cap impediment per la generació de nous llocs de treball. L’atur juvenil ha disminuït de manera significativa en el darrer any i la contractació indefinida ha augmentat exponencialment per la joventut catalana. Els efectes de la reforma laboral han estat especialment incidents en el col·lectiu jove reduint la precarietat i temporalitat estesa durant la darrera dècade i augmentant l’estabilitat laboral, el reforç de la negociació col·lectiva  i el reconeixement de tots els drets pels treballadors i treballadores.

En resum, podem afirmar que en el primer any d’aplicació, la reforma laboral ha tingut un impacte molt positiu en el mercat laboral. Tenim més treballadors i treballadores indefinits, més persones afiliades a la Seguretat Social, menys temporalitat i menys precarietat.