ARTICLE D’OPINIÓ DE MIQUEL YLLA, SECRETARI D’ORGANITZACIÓ DEL PSC DE VIC

Publicat a El 9 Nou, divendres 3 de febrer de 2023.

Un home gran m’aguaita amb ulls blaus de mirada seriosa. Té el front ample i ben llaurat; la rella hi ha treballat de valent, ha quadriculat la pell. La gran llaurada tan sols ha respectat el davant del cuir cabellut, que així pot lluir unes petites taques vinoses. Més enllà s’endevina una petita mata de cabell gris i flàccid que s’ha fet amic de la gebrada.

Els ulls blaus dels quals us parlava s’enfonsen sota unes celles abundoses i rebels. El blau faria més goig si no tingués per fons una conjuntiva vermellosa i si no li fes de peu una pell baldera que assaja com convertir-se en coixinera.

L’home no em parla; té una boca closa i prima amb molt poc llavi. El rostre acaba amb una barbeta un xic enfonsada. Del nas, que no és gros ni petit, en destaca un borrissol entremaliat  que vol treure el cap pels dos forats. Unes galtes poc pronunciades, i amb taques, encerclen el seu rostre. Orelles anodines, corrents, d’estar per casa; i un coll gens cridaner, ni molt llarg ni tampoc gens curt.

El provoco, li faig una ganyota, es resisteix, només en trec un somriure de murri, d’aquells que surten per sota el nas; una insinuació que és tan curta com el camí de la vida. Au va, penso, si no em vols dir res val més que ho deixem!

 A veure si m’ajudeu. És com una endevinalla, jo en tinc una sospita: a l’altre cantó del mirall hi ha un home gran que em mira, no n’estic del tot segur, però diria que és el pare.

Miquel Ylla

Metge cardiòleg jubilat i secretari d’organització del PSC de Vic