Beatriz Silva és diputada del Grup Parlamentari Socialista i Units per Avançar, coordinadora de l’Integrup del Poble Gitano del Parlament de Catalunya. 

Pocs col·lectius s’han vist tan colpejats per la pandèmia i la crisi econòmica que se’n deriva com la comunitat gitana. Les condicions de vida prèvies a l’emergència sanitària, amb taxes de pobresa al voltant del 85% i greus problemes d’exclusió residencial, van posar les famílies gitanes en una situació d’especial vulnerabilitat a l’hora d’enfrontar el confinament. El tancament de mercats, i el fet que una gran part de les famílies depengués de la venda ambulant, els va deixar durant mesos sense un suport que ja era de per si molt precari i sense ajudes, perquè, malgrat la creença generalitzada, molt poques persones gitanes es beneficien de prestacions socials.

Un altre dels seus problemes, l’abandonament escolar, també es va veure agreujat pel confinament i les mesures de distanciament social. Abans de la pandèmia, un 64% de l’alumnat gitano no acabava els estudis obligatoris davant del 13% del conjunt de la població. Si ja era difícil per als infants i adolescents de famílies amb menys ingressos seguir la seva educació en línia per falta de dispositius, en el cas de la infància gitana va ser molt més dramàtic perquè un 79% d’aquestes llars no compta amb ordinador o tablet i la majoria no té tampoc accés a Internet.

Aquest escenari, que hauria d’haver mobilitzat recursos i esforços per part del govern de la Generalitat, no s’ha traduït en polítiques públiques de xoc per revertir la situació. Des del 2020 està pendent l’elaboració d’un nou Pla Integral del Poble Gitano que reemplaça el que cobria el període 2017-2020. El 2020 es va posposar la redacció per al 2022 i el 2022 al 2023.

Des del Govern Alternatiu de Catalunya creiem que impulsar polítiques públiques per al poble gitano hauria de ser una prioritat de la Generalitat i hem presentat un document de bases per a un nou Pla integral del poble gitano (https://www.socialistes.cat/actualitat/cap-un-pla-integral-per-al-poble-gitano/) que, entre altres coses, proposa mesures de xoc per combatre la pobresa però també l’exclusió laboral i residencial que passa, en primer lloc, per eradicar el barraquisme que afecta especialment la comunitat gitana. Creiem que també és urgent garantir l’accés de les famílies gitanes, especialment les que tenen fills i filles a càrrec, a la Renda Garantida de Ciutadania i elaborar un estudi de diagnòstic, amb perspectiva de gènere, per conèixer les necessitats formatives de la comunitat gitana i poder millorar-ne l’ocupabilitat i amb això el nivell d’ingressos.

També cal avançar en la modernització i dignificació de la venda ambulant, de la qual depèn la subsistència d’una part important de persones gitanes, i lluitar contra l’abandonament escolar però també l’atur juvenil que se situa entre els menors gitanos de 30 anys en un 63%, davant del 15% de la població general. És indispensable crear itineraris formatius i escoles de Noves Oportunitats però també una figura reforçada de promotor escolar que tingui eines per actuar de forma integral i coordinada amb els professionals de serveis socials en la situació socioeconòmica de cada nen i nena gitana. Perquè combatre el fracàs escolar passa per proporcionar beques i reforç educatiu, però també per garantir a cada infant l’accés a un habitatge digne, a alimentació adequada i a activitats de lleure educatiu.

El nou Pla integral del poble gitano ha de contenir mesures a curt, mitjà i llarg termini per combatre l’antigitanisme. Això passa per promoure que la cultura i la realitat gitana entrin al sistema educatiu, que es formin docents en cultura i llengua gitana i que es creïn esdeveniments i festivals que donin a conèixer la riquesa cultural del poble gitano. També passa per modificar la llei catalana d’Igualtat de Tracte i no Discriminació, en línia amb el nou ordenament jurídic que ha significat a nivell estatal l’aprovació de l’anomenada llei Zerolo que, per primer cop, tipifica l’antigitanisme com a delicte d’odi específic i el sanciona amb penes de presó.

Tot això s’ha de fer amb una participació real i efectiva de les entitats que representen la comunitat gitana. Per això, un altre dels pilars d‟aquest pla és la creació del Consell del Poble Gitano de Catalunya, en la mateixa línia que ha fet la Comunitat Valenciana. Un òrgan de cogovernança realment representatiu que participi en el diagnòstic, la decisió i el desplegament de les polítiques públiques, que permeti que siguin els mateixos gitanos i gitanes els artífexs de d’aquelles polítiques que haurien de canviar les seves vides.