En la darrera reunió anual del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, es va emetre un missatge consensuat respecte de la necessitat d’incrementar les relacions de confiança i la voluntat de cooperar entre les parts.  La competència no està donant els resultats esperats en un món globalitzat, i el mateix António Guterres va demanar una “agenda comuna” per a la cooperació intergovernamental, per passar de les idees a l’acció.

En tant que el sistema financer repeteix la lògica del sistema econòmic, és fonamental que aquest es reorienti cap a les prioritats dels estats, en el marc dels objectius polítics i socials de l’Agenda 2030.  Orientar el sistema financer cap a una nova economia del bé comú, que tingui com a referents els objectius polítics dels estats també orientats al bé comú, pot ajudar al seu torn a reorientar el finançament de les empreses cap a incentius, aliances i condicionalitats que permetin una alineació de l’acció privada amb la missió pública col·lectiva. Alguns exemples, com el d’un banc alemany que finança la transició verda a les empreses, poden ser il·lustratius del camí a seguir.

I.S.N.

Mariana Mazzucato (Roma, 1968) és professora d’Economia de la Innovació a la UCL (University College London). Més enllà de l’àmbit acadèmic, col·labora freqüentment amb polítics i organitzacions i és actualment coordinadora del Council on the Economics of Health For All (Consell de l’Economia de la Salut per a Tothom) a l’Organització Mundial de la Salut. Entre altres publicacions, destaca la seva recent obra The Value of Everything (2018).

La financiación del bien común – Mazzucato, M. (Project Syndicate, 01-05-2023)