Mireu, això en realitat és com una economia familiar. Imagineu que venen mals moments o que patiu alguna davallada inesperada, què faríeu? Garantiríeu poder pagar les despeses més importants: per exemple, els estudis dels fills i filles o l’alimentació de la família i prescindireu de les despeses secundàries. És obvi, no? És que faríem tots i totes. El que no se li acudiria a ningú seria anar-se de vacances a les Illes Caiman o reduir els ingressos que encara teniu. Seria absurd i irresponsables. Com ho seria demanar un esforç addicional a aquells que, precisament, estan fent ja un gran esforç i que porten anys suportant-ne les conseqüències.

Doncs traslladeu això a la política i això és el que ha fet el president Pedro Sánchez. I ho va dir claríssimament: “em deixaré la pell per defensar a les classes mitjanes i treballadores. Anirem a totes per defensar els interessos de la majoria social d’aquest país.”

La situació és difícil? Sí, l’increment de la inflació com a conseqüència de la guerra de Putin ens ha suposat un obstacle inesperat (un altre més). Això, en som plenament conscients, implica que moltes famílies estan tenint més problemes per arribar a final de mes. Davant d’aquest escenari es poden prendre dues mesures des del Govern: o bé, aprovar l’acomiadament lliure i privatitzar en part la sanitat pública -com va fer el PP el 2012- o bé fer que aquells que més tenen més contribueixin al benestar social. Precisament per això el president ha anunciat un impost sobre els beneficis extraordinaris de les grans empreses energètiques i un altre impost excepcional a les entitats financeres que s’estan beneficiant de les pujades dels tipus d’interès. És de justícia social, en sentit literal.

La solució al problema de la inflació no pot ser equivocada… ni injusta. No poden pagar la factura, un cop més, les economies familiars de les classes mitjanes i treballadores. Gràcies a aquests nous recursos el Govern podrà, per exemple, bonificar el 100% dels abonaments dels viatges per tren de rodalies, el que ens beneficiarà directament a les comarques tarragonines. Així mateix, el jovent de casa nostra ha de saber que s’ampliaran les beques per a estudiants majors de 16 anys per un import de 100 euros, entre d’altres mesures.

Aquest Govern progressista i feminista, creieu-me, sempre defensarà a la ciutadania a peu de carrer. Ho fem i ho seguirem fent, encara que fer-ho sigui incòmode per als sectors més poderosos.

Ara bé, dit això, la situació és catastròfica -com sembla desitjar el PP-Vox-? No. Hem estat capaços de superar els efectes de la pandèmia -i recordeu que eren molts els apologistes de l’apocalipsi que auguraven que “mai” tindríem vacunes, ni respiradors, ni res-, i igual com vàrem superar l’obstacle de la pandèmia superarem ara l’obstacle de la inflació i els que puguin venir.

Us ho dic amb una sensació de tristesa (perquè és trist) però a cops sembla que els portaveus de la dreta-extrema dreta -i les seves terminals mediàtiques- que es dediquen a profetitzar una tardor econòmica “desastrosa” ho desitgin realment. Tenen alguna cosa constructiva per aportar, senyors meus, més enllà de cridar “¡gobierno ilegitimo!” o “ETA, ETA, ETA”? És penós i lamentable, però és així.

Sabem que representem a la majoria social, ens hagi votat o no. És la gent com vosaltres, que s’aixeca cada dia per donar benestar als vostres, la gent que sap el què costen les coses, els que no assenyaleu culpables sinó que busqueu solucions, la bona gent, la base social d’aquest país.

Superarem aquest escull i seguirem fent de les comarques tarragonines una de les regions europees amb un major nivell de qualitat de vida. Creieu-me, no us fallarem.

Sandra Guaita. Diputada al Congrés per Tarragona