L’any 1948, en el context del final del mandat britànic sobre Palestina, del pla de Nacions Unides per la seva partició entre un Estat jueu, un Estat palestí, i un estatus especial per la ciutat de Jerusalem, així com en el context de la primera guerra àrab-israeliana, centenars de milers d’homes, dones i criatures palestines van ser víctimes del desplaçament forçós, sota violència o coacció, havent d’abandonar les seves cases i municipis de residència en el territori de l’actual Israel. Centenars de viles palestines van ser completament arranades, desapareixent per sempre.

El poble palestí commemora cada 15 de maig la Nakba (la Catàstrofe), per recordar-ne les víctimes mortals, així com les 711.000 persones desplaçades i refugiades l’any 1948. El dret al retorn de les persones palestines refugiades i desplaçades, reconegut per la resolució 194 de l’Assemblea General de Nacions Unides (1948), i dels seus descendents, és encara avui una de les pedres angulars de les reivindicacions palestines.

En les dècades següents i després de nous conflictes bèl·lics, l’ocupació israeliana s’estén al Jerusalem Est i als territoris palestins de Cisjordània i de la Franja de Gaza, sotmesa aquesta darrera a un bloqueig que contravé clarament el dret internacional humanitari.

L’ocupació i la incessant colonització de les terres palestines; l’apropiació de terres i l’explotació de recursos naturals dels territoris palestins ocupats per Israel, inclosos els recursos hídrics; el bloqueig de Gaza i el mur de separació a Cisjordània, les barreres físiques i administratives que segreguen i divideixen la població palestina; l’alteració de l’estatus de Jerusalem; així com la multiplicitat de situacions discriminatòries que afecten la població palestina en la seva vida quotidiana, suposen no només una clara i constant conculcació del dret internacional i del dret internacional humanitari, així com una greu i constant vulneració dels drets humans de la població palestina.

Aquest any, quan es commemora el 75è aniversari de la Nakba, plana sobre Palestina, però també sobre Israel, l’amenaça de la deriva il·liberal del govern de coalició encapçalat per Benjamin Netanhayu, acompanyat de sectors de l’extrema dreta israeliana. L’acord per formar aquest govern israelià contenia al·lusions a una possible annexió israeliana dels territoris palestins ocupats. Per si mateixa, qualsevol intenció d’annexió dels territoris palestins és una greu amenaça per la pau i l’estabilitat, però a més s’ha acompanyat d’una política obertament favorable a la proliferació d’assentaments israelians als territoris ocupats, de la permissivitat amb la violència dels colons contra la població civil palestina, i d’un enduriment generalitzat de la política israeliana cap a la població palestina.

El PSC-Barcelona insisteix en la necessitat que es posi fi a l’ocupació, que es posi fi al bloqueig de Gaza i al mur de separació, que es faci efectiu el dret al retorn de les persones refugiades i desplaçades, i que es respectin els drets humans de la població palestina. Per tot això, i des del ferm compromís amb l’assoliment d’una pau justa i duradora, fem una crida a la ciutadania de Barcelona i a la militància socialista a commemorar la Nakba, a manifestar la seva solidaritat amb el poble palestí, tot reivindicant el ple respecte pels drets humans de la població palestina, així com solucions polítiques a la situació actual que garanteixin la plenitud i igualtat de drets de les palestines i els palestins.