Per una nova Llei del sistema educatiu a Catalunya

La igualtat d’oportunitats, l’accés a l’educació en condicions d’igualtat i l’excel·lència educativa són, per a nosaltres, irrenunciables.

Imatge il·lustrativa de ''
Per als i les socialistes catalans, l’educació i l’escola pública són un instrument de cohesió i d’igualtat d’oportunitats i, per tant, esdevé una important política d’inversió social. Invertir en educació és invertir en qualitat per tenir un país més ben preparat i amb capacitat per afrontar les dificultats. En aquest sentit apostem per una escola pública catalana, inclusiva, laica i de qualitat, que eduqui i formi ciutadans i ciutadanes lliures, responsables i solidaris, capaços de tirar endavant el nostre país.

Els darrers anys, els Governs de CiU i del PP han estat obsessionats en donar resposta a la crisi econòmica a partir de retallades lineals dels serveis públics que ens han conduit a un greu empitjorament de la qualitat de l’ensenyament, posant en perill la seva viabilitat, i no han suposat cap millora del sistema ni de la seva capacitat d’adaptació a un entorn d’austeritat. Parlem de més precarietat de les condicions laborals, menys inversió i manteniment, menys subvencions i beques d’estudi, menys mestres i més alumnes, un increment de les taxes per a l’alumnat i més desigualtats en l’accés a l’educació. Però no només s’ha empobrit a les persones, la ciutadania i el nostre futur, sinó que a més s’ha promogut un canvi de model educatiu - que té la seva màxima expressió en la LOMCE - que cal combatre i reivindicar com a molt negatiu per al conjunt de la societat, perquè instrumentalitza l’educació amb finalitats ideològiques i no pedagògiques.

Paral·lelament, els Governs de CiU no han aplicat la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), aprovada amb un ampli consens parlamentari l’any 2009, que concretava les competències d’educació en virtut de l’Estatut d’Autonomia i es basava en el Pacte Nacional per l’Educació de 2006. Una Llei que defineix un model educatiu propi per a Catalunya, sostingut en els principis d’igualtat d’oportunitats en l’accés, d’equitat, de coeducació, de suficiència, d’excel·lència i de gratuïtat de l’educació obligatòria, en què és reforça l’autonomia dels centres públics i els obliga a tenir un projecte educatiu de centre, enforteix el paper dels directors, crea una agència d’avaluació i blinda el nostre model lingüístic.

 

Davant dels reptes que plantejava aquesta política de desmantellament del sistema educatiu públic a Catalunya, el 26 de juny de 2014 es va constituir la Comissió Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a una “Proposició de Llei del sistema educatiu de Catalunya”, una iniciativa promoguda per entitats i col·lectius del món educatiu i social. Des del PSC no compartim alguns dels punts que proposa aquesta ILP, que creiem conté algunes vaguetats i expressa principis generals, però estàvem disposats a debatre’ls en profunditat perquè entenem que la mateixa tornava a situar en l’agenda política la necessitat i la demanda de debatre sobre l’educació pública i de defensar-la com mai. Enfront el rebuig de Junts pel Sí i el PPC a la tramitació d’aquesta ILP, els i les socialistes catalans reiterem que el debat polític és important, però també cal un debat social perquè només amb l’acord i el consens de tots els agents implicats, en el marc d’un debat profund i permanent, podrem garantir el sistema educatiu que volem per a Catalunya i aconseguir que la seva funció social estigui als nivells que la ciutadania mereix. 
 

Per una educació pública catalana, inclusiva, laica i de qualitat

L’educació sempre ha estat i continuarà essent el principal tret distintiu dels i les socialistes de Catalunya, que defensem amb fermesa el dret a l’educació de tota la ciutadania. Per a nosaltres, els principis que considerem irrenunciables i que han d’inspirar el nostre model educatiu són la igualtat d’oportunitats, l’accés a l’educació en condicions d’igualtat (l’equitat) i l’excel·lència educativa. 
 
El nostre compromís amb la societat i amb l’educació és “garantir el progrés individual per tal que cada persona pugui desenvolupar-se com a ciutadà o ciutadana per assolir així el progrés col·lectiu i social en comú”. Entenem, doncs, que cal proporcionar una formació que permeti als i les nostres joves ser lliures, autònoms i competents en una societat cada cop més complexa i on ningú quedi al marge del seu progrés, individual o col·lectiu. I per això defensem un sistema educatiu just, equitatiu i respectuós amb les competències de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i emparem a la cohesió social, l’equitat, la igualtat d’oportunitats, l’arrelament territorial i la defensa del model d’escola pública de Catalunya, que garanteixi el dret a l’educació, inclusiva, laica i amb un domini de les dues llengües.
 
Hem combatut amb fermesa, i ho continuarem fent, la desfeta del model d’escola pública a Catalunya dels Governs de CiU i la seva complaença davant les retallades dutes a terme també pels Governs del PP, i hem donat suport a totes les iniciatives de la societat civil i de la comunitat educativa en contra de la LOMCE, una llei que suposa un retrocés sense precedents en quant al model d’immersió lingüística, la recentralització de competències, la regressió ideològica que implica, el trencament de la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació i l’exclusió de la comunitat educativa.
 
Davant aquest atac a l’escola pública, que ha pervertit l’esperit de la LEC, els i les socialistes catalans seguim defensant-la dia rere dia des de les institucions on tenim representació. Des del Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i també els nostres ajuntaments treballem per, entre d’altres:

  • Derogar la LOMCE com a primera mesura de suport al model d’Escola catalana.
  • Arribar a destinar el 6% del PIB a l’ensenyament, tal com apunta la LEC. 
  • Recuperar la coresponsabilitat de la Generalitat en el finançament de les escoles bressol municipals i garantir un finançament estable d’aquests serveis, sota els criteris de coresponsabilitat qualitat i equitat.
  • Abaixar les ràtios i no tancar línies educatives.
  • Incrementar les beques menjador.
  • Retirar els fons públics a les escoles que segreguen per sexe.
  • Reforçar el paper del món local i la seva coresponsabilitat en la política educativa.
  • Aturar l’increment del cost de les matrícules i construir una política integral de beques i ajuts a l’estudi.
  • Impulsar una Llei Catalana del sistema de qualificació professional, que faci de la Formació Professional un sistema únic, integral i connectat amb els sectors productius i empresarials.
  • Protegir i garantir l’ensenyament superior i universitari català, la seva eficàcia i eficiència, així com la capacitat per retenir el talent al nostre país. 

Volem recuperar el servei públic de l’educació i educar en els principis i valors democràtics que guiïn les persones en solidaritat, igualtat i llibertat. Per fer-ho cal compromís i fermesa, però també convicció i mesures que es puguin dur a terme, sempre comptant amb el consens i l’acord de la comunitat educativa, per aconseguir un sistema més sostenible i garantir la seva continuïtat.
 
Llegeix aquí les nostres propostes en educació, universitats i formació professional.

El nostre posicionament davant la ILP

Pots veure aquí la intervenció de la diputada Esther Niubó al debat sobre la Proposició de Llei del sistema educatiu de Catalunya.

1. Fer efectiu, real i universal el dret a l’educació, de bressol a universitat, per a tota la ciutadania sense importar el seu origen social.

El dret a l’educació és un principi universal que recull l’article 27 de la Constitució. Totes les societats democràtiques el contemplen, però també totes les societats estableixen unes garanties mínimes, garanties que es concreten en l’educació obligatòria. Per exemple, Catalunya és el país que més oferta educativa pública té en l’educació de 0 a 3 anys, tot i no ser obligatòria. L’accés a la universitat ha estat, en els darrers 20 anys, molt significatiu, però és cert que la crisi econòmica, l’increment de taxes i la reducció d’ajuts, beques i programes d’intercanvis amb altres països ha estat la gran excusa per limitar l’accés d’aquells estudiants que, amb menys recursos però amb les mateixes o més capacitats, s’han vist limitats. El gran repte és l’educació postobligatòria de formació professional (FP), que cal prestigiar per donar sortida orientada al món laboral dels i les joves per afavorir el seu projecte de vida i perquè puguin inserir-se a la societat amb autonomia.

2. Acabar amb els concerts escolars, amb la participació d’empreses privades al sistema educatiu públic i amb la privatització de la gestió de centres educatius públics de bressol a universitat.

Per a això cal una reforma en profunditat de l’article 27 de la Constitució. El sistema de concerts va donar sortida a la necessitat d’escolarització dels anys 80 i 90, principalment. Actualment, les necessitats han variat i cal una revisió dels objectius dels concerts, en base al principi de subsidiarietat. Però cal dir de forma clara que aquest punt d’eliminar els concerts escolars NO és viable econòmicament des d’una política pública. Dir el contrari seria enganyar la societat i no respectar un principi democràtic com el de la llibertat de creació de centres. Cal defensar, sempre i amb tota fermesa, els principis d’accés amb igualtat de condicions, amb igualtat d’oportunitats, i el compromís dels centres concertats en atendre també, de forma equitativa, totes les necessitats socials, siguin d’atenció a la diversitat, socioeconòmiques, de necessitats educatives especials o de qualsevol altra mena.

3. Recuperar la gestió democràtica dels centres educatius arrabassada per la LEC i per la LOMCE. La LEC no arrabassa la gestió democràtica.

Ben al contrari, és un principi bàsic i fonamental de la llei, que no contradiu el que deia la LOE (vigent quan es va elaborar la LEC). Es la LOMCE que, de forma ideològica, trenca amb el principi participatiu que sustenta el nostre sistema educatiu des de l’any 1985. Aquest principi, el d’una escola participativa i democràtica, ha estat el principal “supervivent” de les 8 lleis que s’han promulgat a nivell educatiu. La LEC l’ha referendat, malgrat que la LOMCE pretén un canvi substancial del model educatiu i també social, fet que denunciem, no compartim i cal combatre. No entenem com CiU ha permès tal abús, sinó és perquè, ideològicament, tenen més coses que els uneixen amb el govern del PP que no pas els separen. D’altra banda, val a dir que apoderar les direccions amb més capacitat de decisió no ha d’anar en detriment de la participació de la comunitat educativa en els consells escolars ni contra els principis rectors ni trets que caracteritzen un centre educatiu.

4. Instaurar un concepte d’autonomia de centres real, sense direccions imposades des de fora i amb projectes discutits al sí de l’escola, i sense la pressió de l’empresa privada en la funció que li és pròpia a la universitat. La direcció dels centres s’ha de centrar en l’autonomia pedagògica, organitzativa (de gestió i també de recursos humans) i econòmica. Això ho possibilita la LEC - no pas la LOMCE -, cercant els objectius finals que promulga la LEC, excel·lència i equitat. És cert, però, que els Governs de CiU han desvirtuat aquests principis.

5. Una avaluació del sistema educatiu que serveixi als centres per millorar i als estudiants per reconèixer la seva feina i avançar en la seva formació.

Quan es parla d’avaluació del sistema educatiu, aquesta no és possible sense una avaluació externa, però cal també una avaluació interna i retre comptes. És la combinació d’ambdues que permet assolir aquest principi. No és suficient quedar-se en el principi general. Els plans de millora dels governs tripartits van ser un clar exemple d’aquesta combinació, la qual la gran majoria de directors i directores de centres van valorar com a altament positiva.

6. Allunyar-se de la flexibilitat laboral, tan demanada per la patronal i els organismes financers internacionals, mitjançant la funció pública, donant estabilitat i seguretat a les plantilles.

La flexibilitat laboral pren sentit quan s’orienta a l’atenció a l’alumnat i a atendre les seves necessitats. Aquest tipus de flexibilitat no s’ha de confondre amb l’estabilitat. Són dos coses ben diferents. Aquesta segona està ben garantida per la funció pública.

7. Establir el català com a llengua vehicular de tot el sistema educatiu.

El PSC va ser el partit impulsor de la llei de normalització lingüística. I va ser la Marta Mata la principal impulsora i protagonista. Combatrem qualsevol mesura que vagi en detriment del català com a llengua vehicular. Donem suport a aquest principi, però cal advertir que no ha de ser una moneda de canvi a d’altres que per al PSC són també irrenunciables, com la igualtat d’oportunitats i l’accés en condicions d’equitat.

8. La cessió de les Escoles Bressol de titularitat municipal i les subcontractades a la Generalitat.

Actualment, no existirien escoles bressol de 0 a 3 anys si no hagués estat per l’impuls i el convenciment dels ajuntaments en la seva oferta, pública i de qualitat, i per la Llei de llars d’infants de qualitat, que va suposar un nou esforç per al govern de la Generalitat i els ajuntaments. La coresponsabilitat entre les dues administracions ha estat fonamental per aconseguir-ho. Traslladar la cessió a la Generalitat seria una irresponsabilitat. Els Governs de CiU han evidenciat les nefastes conseqüències, amb la retirada del finançament, i ha estat el compromís dels municipis el què ha frenat l’impacte negatiu que suposaria per a les butxaques de les famílies. No es pot deixar en mans d’un govern que no creu en el 0-3 la seva gestió.

9. Un finançament d’acord amb la importància que té l’educació per a la vida de les persones i per a la societat, amb un percentatge del PIB igual, com a mínim, a la mitjana europea.

Ningú no discuteix aquest principi. Però cal quantificar-ho i explicar com s’hi arriba. Serà inassolible si, com pretenia aquesta ILP, se suprimeixen els concerts i tots els centres concertats passen a ser públics.

Fitxers adjunts: