• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Comencem l’any amb les paraules del president sobre el futur. Ens diu en el seu missatge de cap d’any que el 2010 “marcarà el futur de tota una generació de catalans i catalanes”. També que “la nostra voluntat d’autogovernar-nos no comença ni acaba amb una sentència”.

Certament, hem tingut ocasió d’altres vegades de fer un anàlisi amb perspectiva històrica i defensar que som en un moment crucial de la història d’aquest país .Voldria recordar que just quan Maragall deixava la presidència de la Generalitat l’any 2006 deia “...no em cansaré de repetir que el projecte polític que vam començar fa 1000 dies des del Govern de Catalunya acaba de començar. No és res que estiguem acabant sinó que acaba de començar. I crec que es un projecte que esta sent positiu per Catalunya” .

De fet , l'any 2006 es aprovar el nou Estatut. L'any 2007 es va començar a desplegar. L’any 2007, 2008 i 2009 han estat els dels Pactes Nacionals – Immigració, Recerca, Habitatge i Infraestructures - . També els anys de l’aprovació de les Lleis Socials - Educació , Serveis Socials, Habitatge, Salut... - , i també aquelles que es vinculen a l’Estatut – Consell de Garanties Estatutàries, Oficina Antifrau, Llei del Síndic de Greuges - . L'any 2009 es va pactar un bon sistema de finançament i el nivell de desplegament de l’Estatut i del nostre autogovern es realitza a bon ritme. Amb un final prou emblemàtic amb el traspàs de Rodalies.

Allò que es va iniciar el 2003 no té cap precedent històric . En varis sentits . Per la situació que s’ha generat a casa nostra amb elements, també històrics, com la crisi econòmica i financera , els casos de corrupció i el sentiment de llunyania que tenen els ciutadans i les ciutadanes en relació a la política i allò que és públic. Qüestions que caldrà abordar . Però per altra banda, pel nivell d’acció, de fets, de canvis, de lleis..., que han suposat feina feta a partir d’un full de ruta clar.

Finalment estem en un moment històric fruit que els catalans i les catalanes vam aprovar un Estatut que hem reconegut al llarg d’aquests anys com una proposta ferma per l’autogovern de Catalunya. Un projecte d’Estatut més federalitzant que mai i que defensarem fins a les últimes conseqüències fruit que no sembla lògic que se’ns qüestioni allò que han refredat els parlaments catalans , l’Espanyol i la ciutadania .

Ho ha dit el president Montilla amb contundència: la qüestió “és admetre o negar, propiciar o bloquejar el desenvolupament de la concepció plural d'Espanya" i les seves paraules van reflectir-se negre sobre blanc, a 12 diaris del país, que segurament il•lustraven el pensament de la societat catalana. Un fet singular que hem de recolzar i reconèixer com l’expressió d’una sensibilitat.

Feina feta, doncs, per un futur que se’ns presenta encara difícil en el vessant econòmic i que amb perspectiva històrica, haurà de recordar a més de l’acord del nou model de finançament; la reforma de “l’impost de Successions”, que ha suposat que el 94% del catalans no pagaran aquest impost; el Pla Montilla i els “30 compromisos per fer front a la crisi i reactivar l’economia” que es va signar amb els agents econòmics i socials, sindicats, patronals i cambres. Mesures valorades amb 6.000M d’Euros; i l’aprovació dels pressupostos per l’any vinent que cerquen que ningú es quedi enrere .

Acabem l’any, doncs, amb bona feina. I amb el compromís ferm que el 2010 caldrà continuar tenint al centre de les polítiques públiques, la defensa del nostre autogovern i les persones.

Mila Arcarons i Oferil
Diputada al Parlament de Catalunya
Socialistes/Ciutadans pel Canvi