• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Joan Majó va venir en època de crisi a parlar de crisi, a presentar-nos un llibre que va sortir a la llum el passat 26 de març “ NO M'HO CREC! ENTENDRE LA CRISI PER COMPRENDRE EL MÓN QUE ENS ESPERA ” però que continua en plena vigència. Llavors ja portàvem uns mesos de crisi i havia molta desorientació i amb aquesta intenció de buscar una orientació, una llum en la foscor del problema, va néixer aquest llibre.

Joan Majó va vertebrar el llibre en dos coses que no es creia arrel del neguit que tenia de que la situació que ens portava a la crisi no estava clara. Hi havia dues coses que li generaven gran inquietud dins la gravíssima crisi que trontollava al país “la crisi no estava provocada pel col•lapse de les hipoteques subprime als Estats Units” va insistir Majó “no podia ser que fos això el que estava posant en perill el sistema financer internacional i qüestionant el sistema capitalista que teníem”. Per Joan Majò això només va ser la espurna que va encendre el foc “i va explotar perquè el sistema financer americà no estava bé” com va explicar el que va ser ministre d'Indústria i Energia amb Felipe González, aquesta mala base del sistema financer va ser el problema. I la segona cosa que tampoc es creia Joan Majó era “que la crisi espanyola fos una crisi financera com a la resta del món. La nostra crisi era una crisi de creixement i que sobretot venia pel sector immobiliari” i amb això Joan Majó va saber explicar bé el perquè de la nostra crisi “estàvem tenint un creixement massa alt cada any, era un creixement dolent, un creixement tumoral” i la construcció va ser la gran culpable “si es construïen 400.000 cases, que es feia amb les altres 400.000?. Segons els constructors es feien perquè es venien però només era per complir una demanda especulativa i aquest va ser el gran problema. Fins que va coincidir que va petar la crisi internacional” Però encara teníem la sort de no tenir un sistema financer gangrenat com el tenien als Estats Units, aquí els bancs no estaven contaminats i davant la falta de liquidés “es va haver d’injectar diners als bancs i el govern va ajudar-los comprant-li actius per donar-li més tresoreria però això no va funcionar doncs ells van aprofitar els diners per pagar els seus propis crèdits que tenien pendents i tot això va portar a que tinguessin que tancar plenament l’aixeta” i amb tot va petar la gran bombolla Inmobiliaria que teníem muntada i que ens ha deixat aproximadament 1.200.000 habitatges tancats.

Ben focalitzat el problema, les realitats de la crisi que ha trasbalsat el món, és el moment de trobar les mesures a aplicar, mesures que per Joan Majó “no han de ser pas mesures de tipus financer sinó mesures que canviïn la direcció del creixement” i també va deixar clar que no vam trigar més que altres països en entrar a la crisi “el que vam trigar”-va puntualitzar Joan-“va ser en fer el diagnòstic, en adonar-nos de que realment estàvem en crisi”

I insistint en la diferencia de la nostra crisi vs la resta, cal tenir clar que davant cirsis diferents cal aplicar diferents mesures i per Joan Majó “a Espanya no podem pretendre tornar a la situació que teníem abans de la crisi, nosaltres necessitem una política re conversora i no re activadora perquè el milió i mig de persones que ara no tenen feina, no poden tornar a tenir la mateixa feina que tenien i és clar que han de tenir feina però en un altre sector, no podem tornar a posar-los a posar totxos.” va deixar clar en Joan Majó.

I a la gran pregunta de quan s’acabarà la crisi? Joan va respondre amb contundència “les crisis no s’acaben, si hi ha sort, un dia se surt d’elles” I els objectius son ben clars “donar més llocs de treball, tenint en compte que si reconvertim i reactivem però continuem amb els mateixos valors i amb les mateixes politiques tornarem a caure en una altre crisi. Els esquemes polítics que hi ha muntats al món no serveixen per tanta gent com som ara” i va voler puntualitzar en les politiques energètiques “ el gran repte seria reduir de forma important el consum d’energia, s’hauria de millorar notablement la eficiència dels aparells que fem servir”

I va finalitzar destacant que “hauríem d’entrar en un segon pla de reconversió a Espanya, però el govern sol no s’hi sortirà, es necessiten moltes més coses i tampoc oblidem que ara tenim un 19% d’atur i quan jo vaig entrar de ministre hi havia un 24%” es a dir, que encara era pitjor.

Després de la xerrada de Joan Majó sobre la crisi ens quedem amb que és important tenir clares les causes que ens van abocar a ella, les opcions que tenim per sortir comprenent el desconcert i la desconfiança que ha generat arreu del país, arreu del món. Però ara toca saber orientar-nos correctament cap a una realitat ben diferent al que fins ara coneixíem com el nostre estil de vida habitual. Joan, però, va saber deixar-nos una mica de tranquil•litat “crec sincerament que si que hem tocat fons en aquesta crisi i ja estem en la rampa de pujada, tot i que la pujada no sigui tan inclinada com voldríem, però és el primer pas”.