• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

La moció de suport a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya té el següent text:

“Aquest 2009 commemorem els 30 anys d’autogovern a Catalunya. Amb l’aprovació de l’Estatut del 1979, Catalunya va tancar el dramàtic parèntesi que la dictadura va suposar per les llibertats i per l’autogovern.

Al llarg de la seva història, la nació catalana sempre ha expressat la seva voluntat d’autogovernar-se.

En aquests 30 anys els ajuntaments han estat un instrument fonamental d’aquesta reivindicació nacional i han estat ferms defensors de l’autogovern i del progrés social del nostre país.

El 18 de juny de 2006 els catalans i catalanes varem aprovar en referèndum el nou Estatut d’Autonomia, obrint una nova etapa en el nostre autogovern.

Aquest Estatut ha estat recorregut pel Partit Popular. Aquells que ara el donen per mort, acabat o obsolet, fan el joc als que han fet de Catalunya el seu camp de batalla política, els adversaris de l’autogovern i els que atien l’odi amb Catalunya.

Des del respecte institucional i jurídic, i en el ferm convenciment que l’Estatut aprovat pels catalans és imprescindible per l’autogovern i el progrés de Catalunya:

DECLAREM el nostre suport a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, reivindicant la seva plena constitucionalitat.

INSTEM al ple desplegament de l’Estatut en tant que llei vigent.

DEMANEN al Partit Popular a que retiri el seu recurs d’inconstitucionalitat.

I, REFERMEM el nostre respecte per l’ordenament jurídic vigent i la nostra voluntat d’assolir plenament el nivell d’autogovern contingut en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.”

En el debat al ple el PSC va llegir com a defensa de la moció la editorial conjunta de 12 diaris catalans: “La dignitat de Catalunya”, apareguda aquell mateix dia.

L'extens editorial qüestiona l'autoritat del tribunal per a dictar sentència sobre l'Estatut en un moment en el qual només sis dels seus dotze membres es troben fora de contratemps o pròrroga del seu mandat, quatre dels seus membres han esgotat el seu mandat i estan a l'espera de ser substituïts; un ha estat recusat i un altre ha mort. Per això, l'editorial adverteix: "Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que cercenen d'arrel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència".

L'editorial, dirigit a l'opinió pública espanyola en el seu conjunt, exposa, la inquietud d'amplis sectors de la societat davant la possibilitat d'una sentència del Tribunal Constitucional de caràcter fortament restrictiu. "L'expectació és alta i la inquietud no és escassa -diu el text- davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta càmera, confrontada amb el Parlament de Catalunya, amb les Corts Generals i amb la voluntat ciutadana lliurement expressada en les urnes".

El text també qüestiona que el tribunal vulgui actuar com "quarta càmera legislativa", després de recordar que el text estatutari va ser votat pel parlament català, el Congrés i el Senat i va ser ratificat, a més, en referèndum, pels ciutadans de Catalunya.

Per part de CiU que hi va votar a favor, en la seva intervenció, va argumentar que trobava que s’hauria de demanar a més institucions que retiréssin el recurs d’inconstitucionalitat, ICV-EUA la va aprovar sense cap matís, ERC es va abstenir, perquè no figurava en el text un reconeixement al dret a l’autodeterminació i el PP va votar, en contra, per raons òbvies.