• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Superat l’escull del «sí» d’ Irlanda al Tractat de Lisboa i la signatura de ratificació del president polonès Lech Kaczynski a l’entrada en vigor del Tractat, tot queda a expenses de la decisió del president txec Vaclav Klaus que, tot i l’aprovació en la cambra de representants i en el Senat, necessita de la seva signatura per donar per ratificat el Tractat a la República Txeca. El resultat a Irlanda ha estat una excel•lent notícia pel procés de construcció europeu, que recorrerà, amb aquest nou Tractat, un pas importantíssim. Però a les exigències inicials de Klaus de ser el darrer en ratificar el Tractat, tot esperant el resultat en el referèndum irlandès, s’hi han afegit noves condicions prèvies, amb la complicitat que li dóna el nou recurs d’empara interposat per disset senadors txecs davant el seu tribunal constitucional. Klaus, nacionalista, conservador i euro-escèptic, pretén posar contra les cordes la nova arquitectura europea, en contra de la majoria de l’opinió de la ciutadania txeca. Sembla que ni tant sols els conservadors britànics liderats per David Cameron posaran nous obstacles a l’entrada en vigor del Tractat, en el supòsit de si, com assenyalen les enquestes, poden accedir al govern a través de les eleccions del proper mes de maig. Existeix una forta controvèrsia en el partit de Cameron, entre europeístes i euroescèptics, en relació a l’entrada en vigor del Tractat i sobre si caldria un nou referèndum al Regne Unit a l’entorn del Tractat de Lisboa. S’ha especulat molt en l’entorn del president txec sobre si els propis conservadors britànics estarien alimentant la dilatació de la signatura de Klaus, tot esperant les properes eleccions.
El nou president del parlament europeu, el polonès Jerzy Buzeki i el primer ministre suec Fredrik Reinfelt –assumint la presidència de torn del Consell de l’Unió Europea– tenen la responsabilitat de desencallar-ne definitivament el bloqueig al què ens vol sotmetre el president Klaus. Si així és, com tots esperem, durant la presidència espanyola del Consell Europeu, el president José Luis Rodriguez Zapatero podrà posar en marxa tot el procés de reforma institucional: la nova presidència permanent del Consell Europeu i el nou alt representant de l’acció exterior de l’Unió, entre d’altres. El nou Tractat atorgarà, amb un parlament reforçat, noves competències en matèries d’educació, investigació o canvi climàtic per citar-ne algun exemple; i permetrà seguir avançant amb un sistema de majories que impedeixi un bloqueig com el que ara produeix el president Klaus.