• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Després del darrer debat de política general d’aquesta legislatura al Parlament de Catalunya, el govern Montilla clourà un programa d’actuació basat en “un país fort, una economia sòlida i competitiva i una societat del benestar”.
Estem al centre de l’huracà de la pitjor crisi econòmica des dels anys 30 del segle XX. Malgrat això, enguany a Catalunya entre el govern de la Generalitat i el d’Espanya s’està fent una inversió record de 12.500 milions d’€, el 5’5% del nostre PIB. Exemples d’aquesta decidida política per capgirar el cicle econòmic en són infraestructures cabdals com la Terminal T1 de l’aeroport de Barcelona, els túnels de Bracons a l’eix viari Vic-Olot, la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, les obres del metro del Vallès a Terrassa i Sabadell o el tram entre el Baix Llobregat (Abrera) i Terrassa de la Ronda del Vallès. L’oposició de les dretes no va aportar arguments que desqualifiquessin la gestió desgranada pel “dièsel Montilla” com el va qualificar el periodista Joan Tapia.
A aquesta decidida política inversora en obra pública i equipaments hem de sumar-hi les noves iniciatives empresarials –Gas Natural, Spanair, Seat, Leitat...- i de treball autònom representatives de l’esperit d’empresa dels catalans. Cal recordar que vam ser pioners a l’Estat, quan a principis del 2005 en plena època de “vaques grasses”, fent un “pacte d’estat a la catalana” entre el govern Maragall, els agents sindicals i empresarials i les forces polítiques: l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”.
Aquest full de ruta per a la propera dècada és la suma de l’esperit dels emprenedors i d’uns polítics eficients. Per sortir de la crisi el més ben preparats possible és indispensable la concertació d’esforços “públic-privat”, que crea sinergies, i –remant tots en la mateixa direcció- permet optimitzar les noves eines d’autogovern de que disposem: desplegant l’Estatut d’Autonomia, com a llei vigent que és. Executant la dotació per a infraestructures prevista a l’addicional 3a de l’estatut: 36.000 milions d’€ fins al 2013. Gastant eficientment els recursos aportats pel nou sistema de finançament de Catalunya, que, ben segur, serviran per parar el cop i disposar d’uns pressupostos de la Generalitat pel 2010 que tot i ser restrictius ajudin a la reestructuració de la nostra economia.
L’Estatut d’Autonomia és un gran instrument malgrat que alguns polítics nacionalistes –tant de Catalunya, com del conjunt d’Espanya- ja el donem per amortitzat, quan tot just té pocs anys de vida. Aquesta és una actitud irresponsable i aventurera.
Els socialistes catalans el vam fer possible, el vam votar i treballem perquè els catalans en traiem tot el profit. Hem de recordar el caràcter estratègic de l’Estatut: és, alhora, una llei orgànica de l’Estat i un pacte polític entre Catalunya i Espanya.
Al debat, el president de la Generalitat es va comprometre: “Demanarem el compliment d’allò pactat i ho complirem amb el mateix nivell d’exigència”.
En el proper curs polític ens concentrarem en aplicar polítiques públiques que afavoreixin el progrés econòmic i la creació d’ocupació, que facin viable l’estat del benestar – que garanteix la cohesió de la nostra societat- que facin possible l’equilibri territorial i ambiental, que facin créixer el nostre nivell i identitat cultural, desplegant la Llei d’Educació, el Pacte Nacional per a la Recerca, l’Acord per l’ocupació juvenil... en definitiva, exercint el patriotisme dels fets.