• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

És cert que cadascun dels grups polítics municipals ha de defensar les seves prioritats, i moltes vegades sembla que les prioritats d’uns vagin encaminades només al desgast polític dels altres. Actualment aquí a Sant Cugat l’equip de govern amb una majoria aclaparadora, deixa poc espai a que la mal dita oposició, jo li diria “alternativa política”, pugui demostrar la seva vàlua. La gestió de la cosa publica no és exclusiva de qui governa, també està en mans dels que defensem un altre manera de governar i prioritzar, prova d’això es que algunes propostes que parteixen de la crítica dels grups municipals “alternatius de govern”, molt intel·ligentment la majoria absoluta se les fa seves. No se’ns cauen els anells per donar i en donem d’idees, per millorar i fer mes transparent i rigorosa la gestió Municipal. Polítiques d’esquerres, que el govern de CiU fa seves, i que més enllà d’aplicar-les correctament, sorgeixen de la consciència i concepció progressista, arrelada a la societat catalana des de fa molt de temps, l’ecologia, (en gran mesura), els Serveis Socials, l’Educació, la Cultura... eixos fonamentals de polítiques d’esquerra, estan en la consciència o mala consciència dels que ja fa temps els cataloguem de dretes, això sí, moderades.

La política o la cultura política d’aquest país ha de canviar, estem en el servei públic per construir i perquè entre tots el polítics donem lliçó de convivència i de respecte, sense perdre els valors diferencials, possiblement massa vegades defensats vehementment i que si reclamen més dedicació i intel·ligència. Sant Cugat i Catalunya necessiten una reflexió profunda de cap a on va i cap a on volem anar. La nostra identitat està en joc i no crec que en tinguem prou amb una simple i mal utilitzada estratègia d’independència del cabreig, que només comporta frustració i desencís.

Podem estar d’acord o no amb l’Estatut però és la nostra guia i no el podem menysprear, perquè va donar la possibilitat de que Espanya ens respectés, més del que alguns ens fan creure. Ara tenim a sobre la sentència del Constitucional que a mi no em preocupa excessivament. Crec que tenim un País prou fort perquè, encara que la sentència del constitucional, ens ha sigui

desfavorable en alguna interpretació, (que serà el més segur que passi), tenim un Pais, una llengua i tot el que significa, anys en la investigació, l’educació, la literatura, les arts, l’empresa... en definitiva en la nostra cultura, la nostra història sobretot la més immediata, que serà molt difícil ens la prenguin. La força en aquesta direcció, de militància Catalanista i l’aposta per que surtin, dones i homes amb nous valors, fets aquí a Catalunya i sigui d’on sigui el seu origen, serà la nostra riquesa com a País i com a Poble.

Els polítics hem de fer un esforç per donar exemple i començar per nosaltres mateixos a fer pedagogia d’enteniment i de seny, en les grans decisions de País i de Ciutat. Si anem plegats en allò que creiem essencial, tenim una força que pot ser imparable, no en contra de ningú i si a favor de tots, perquè Espanya és Espanya en gran part per que Catalunya a permès que sigui així. Hi ha qui creu que amb la Independència és pot aconseguir aquesta força i hi ha qui creiem que un model Federal es el mes sòlid i viable, però el que si és cert és que una de les dues opcions serà la que possiblement tindrà futur.

Jo no crec en el desencís, jo crec també en la Política perquè es del tot necessària per enfortir la nostre riquesa democràtica.