• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Deia Josep Oliver, catedràtic d’ Economia Aplicada de la UAB, en un recent article que “l’acord assolit ha demostrat que l’aprovació de l’Estatut va valer la pena: l’estratègia d’incloure les parets mestres del finançament en el seu articulat era necessària perquè la negociació posterior tingués forts ancoratges”. I s’interrogava sobre el que hauria pogut passar si no s’hagués disposat d’una llei orgànica de l’estat –L’Estatut- com a base de la negociació financera.
El nou sistema de finançament de les Comunitats Autònomes porta la firma del conseller Antoni castells: inclou la majoria de les propostes catalanes i suposa el pas més evident cap a una lògica federal des de l’aprovació de la Constitució i els estatuts. I aquest pas federal, lògicament ha descol•locat a la dreta nacionalista, tant la catalanista com l’espanyolista.
Ni CiU ni PP havien apostat per la capacitat del PSC, liderat pel tàndem Montilla-Castells, de fer complir l’Estatut, assolint un bon acord per Catalunya i pel conjunt dels pobles d’Espanya que tenen el règim comú, és a dir, excepte Euskadi i Navarra.
El PSC ha pres el camí correcte, ha resistit les pressions del PSOE i ha liderat el procés. Un procés conduït amb fermesa i unitat pel govern Montilla, amb la certesa que si no hagués acceptat el sistema de finançament proposat per la ministra Salgado, no hi hagués hagut finançament per a cap comunitat.
Quins són els eixos del nou sistema?
1- els ingressos de la Generalitat provindran bàsicament del que paguen els catalans, ja que augmenten els percentatges de participació autonòmica en els principals impostos estatals. I augmenta l’autonomia tributària de les CCAA.
2- Hi haurà més recursos per a la Generalitat. S’haurà de traduir en més i millors serveis. El canvi substancial és que els impostos que els catalans paguem per sobre de la mitjana, una part – per primera vegada!- revertirà en la pròpia Generalitat. És a dir, la solidaritat serà parcial. En quina posició relativa quedaran les finances de la Generalitat? Si Catalunya fos un länd (estat) alemany, pel seu nivell de renda i capacitat fiscal es situaria en una posició semblant respecte al conjunt de länders.
3- L’actualització anual – pel que fa a les variacions de població- donarà estabilitat al sistema evitant la perversió produïda per l’anterior acord de finançament PP-CiU del 2001, vigent fins ara i que utilitza la població del 1999 no tenint en compte els efectes de la immigració massiva de la darrera dècada.
En resum, el nou sistema és molt més just i tot i continuar sent solidari, permet que Catalunya deixi d’estar ofegada i es pugui situar on li correspon per la seva empenta com a societat i pel seu dinamisme econòmic.