• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Permetin-me avui un text diferent. Sovint els escrits polítics al nostre poble tenen molt de compostura calculada i de postissa gravetat. Per sort, les relacions quotidianes entre els nostres líders polítics i socials al municipi (regidors, membres de partits, representants de fundacions, associacions i plataformes diverses, que de tot tenim en aquest poble!) acostumen a ser més espontànies, més càlides i més disteses (tot i que a alguns de vegades els perd la passió que hi posen…). Normalment aquesta relació més personal no arriba a la resta de ciutadans. I ens quedem amb els prejudicis de partit, els rumors audaços que corren a tort i dret i la imatge que tot plegat és un guirigall!

Per això, avui tenia ganes de fer un petit reconeixement a una companya de partit i a la resta de gent que encara és capaç de dedicar (perdre?) part de la seva vida a la política municipal o de més enllà. Sigui llegint el diari o sigui fent d’alcaldessa. Aquesta setmana ha fet deu anys de la formació del nou Consistori després de les eleccions de 1999. Aquella fou una legislatura de notable renovació i significà la quarta i última legislatura de govern de l’il·lustre Alfred Vilar. Entre els nous regidors i regidores que entraren hi figurava una jove professora de matemàtiques i ja exdirectora d’institut, Neus Bulbena. De la mà d’en Quico Viñas, la Neus va entrar en el món de la política local per la porta més incòmode: la de l’oposició. La que forma el paladar dels bons polítics i la que força als que en volen sortir a crear una proposta que mereixi el vot dels veïns i veïnes. Havia entrat en una llista com a “independent” i no volia comportar-se com a “política professional”. Cap de les dues condicions signifiquen un veritable mèrit, des del meu punt de vista. En canvi, sí que ho ha estat la seva capacitat de treball, les seves habilitats com a gestora pública i la seva honestedat política. Probablement aquestes qualitats explicarien, més que cap altra, per què avui és l’alcaldessa de la Garriga i per què alguns volem que continui sent-ho per més temps. Les meves felicitacions, i les dels meus companys d’agrupació, per aquest peculiar anniversari.

Aquell 1999 també entrà com a regidor el representant d’ICV, Quim Fornès, que d’aquesta manera aconseguí, per primer cop, obtenir la representació per al seu partit que quatre anys abans havia quedat a tocar dels dits. Ni la Neus ni el Quim són, però, els regidors actuals amb més temps a l’Ajuntament. El mèrit li correspon a un altre alcalde, l’il·lustre Miquel Pujol, que el 1995 va doblar la representació d’ERC aconseguida per Lluís Noguera. No deixa de resultar significatiu que els tres regidors actuals amb més experiència formin part de l’actual equip de govern. Desprès d’ells han continuat arribant nous regidors i noves regidores, de tal forma que les eleccions de 2007 van donar lloc a un dels consistoris més renovats i rejovenits dels que ha tingut el nostre poble. En trenta anys, l’Ajuntament ha tingut 83 regidors, dos alcaldes i tres alcaldesses. La tasca de tots ells no ha estat ni és senzilla. Ni agraïda: ser escollit regidor acostuma a significar, d’entrada, el desdeny automàtic dels membres i votants més holigans d’altres opcions polítiques. Per això, trenta anys després de la constitució del primer ajuntament democràtic de la Garriga, és de justícia fer aquest petit reconeixement i agraïment a cada un dels regidors i regidores que ha tingut el nostre poble, alguns dels quals jo no hi són entre nosaltres.

Ciceró no la va encertar quan va dir que no hi ha veritables amics en la política. Tampoc Aristòtil quan postul·lava que les dones no estaven preparades per manar i només podien obeir als homes. Ni Ciceró ni Aristòtil van passar per la Garriga.