• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Durant els últims dies aquest diari ha dedicat diferents notícies, reflexions i articles sobre l'augment de la despesa de personal durant els últims deu anys als ajuntaments de comarques gironines. S'ha produït, en efecte, un increment de la inversió en capital humà i estic convençuda que això ha repercutit en benefici de tota la ciutadania.
Al govern municipal de Girona hem hagut d'atendre una demanda creixent de necessitats socials, perquè hem anat donant més solucions als problemes de la ciutadania, i perquè la població de la ciutat no ha parat de créixer. En aquest temps, hem construït i creat nous equipaments i hem endegat activitats culturals, socials, educatives, preventives, policials, d'habitatge, ocupacionals, esportives... Per tant, i com que estem convençuts que la fortalesa de l'Estat del benestar cohesiona la comunitat i ens fa més forts com a societat, l'augment d'aquesta partida ens ha estat tan necessària com inevitable.
El consistori ha acomplert amb decisió i eficàcia els objectius de donar més serveis i de millor qualitat al conjunt de la població gironina. Com succeeix a les empreses de serveis, totes aquestes activitats són desenvolupades per persones. Els treballadors i treballadores municipals hi han jugat un paper fonamental. No hi ha solucions màgiques quan cal mantenir tot un conjunt de recursos importants a l'abast de les persones. També s'ha de tenir en compte que a Girona i al conjunt de les comarques gironines, la major part dels serveis municipals es gestionen de manera directa, sense fer contractacions foranes, fet que es tradueix en un major creixement de les despeses de personal dintre dels pressuposts municipals com a càrrega inevitable.
L'austeritat pública és un deure i des dels ens públics tenim l'obligació d'efectuar una gestió rigorosa, eficient i de qualitat. És de justícia remarcar que els ajuntaments gironins estem treballant en aquesta direcció: equilibrar els pressupostos i contenir els costos en un moment de crisi; però també cal mantenir la solidesa dels ajuts i serveis de l'Estat del benestar. Quan s'estan produint dificultats i turbulències econòmiques, hem de mantenir cobertes les necessitats més importants dels col·lectius més desafavorits. En aquest terreny no podem anar enrere. Estic convençuda que cal seguir defensant l'equitat, la igualtat d'oportunitats i la solidaritat. Tot i que això suposa un cost, té beneficis a mitjà i llarg termini molt més importants per a tothom, per a la cohesió i la fortalesa social.