• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Ahir dissabte vam instal·lar una fosa en bronze del guix de l'obra Contra l'invasor de Miquel Blay al peu de la muralla, davant del Jardí de la Infància; l'escultura ha estat realitzada per l'empresa Fundesti de Valls gràcies a la generosa col·laboració de la Cambra de la Propietat Urbana i del seu president, el Sr. Joan Terrades. Amb aquesta acció hem culminat un llarg procés de reivindicació ciutadana per tal que aquesta escultura quedés situada a l'espai públic de la nostra ciutat, iniciat als anys vuitanta per intel·lectuals com Narcís-Jordi Aragó i Francesc Ferrer, i mantingut al llarg del temps per altres ciutadans i entitats, especialment els Amics de la Unesco de Girona, que es van fer ressó d'aquesta demanda i n'han mantingut viu el caliu al llarg de tot aquest temps.
Girona recupera així una obra important de Miquel Blay i Fàbrega, autor que no era present en el nostre parc d'escultures; Blay va formar part de l'escola olotina de Josep Berga i Boix o de Joaquim Vayreda, i Contra l'invasor va ser realitzada en la seva etapa d'estudiant, com a tercera entrega de justificació de la seva beca. El guix, per tant, és propietat de la Diputació de Girona, institució que l'havia becat, i forma part de les col·leccions del Museu d'Art de Girona, on ha estat dipositat fins ara; els volem agrair també a ambdues institucions i als seus responsables la seva col·laboració en tot el procés, que ens ha permès acostar una obra d'art de propietat pública al carrer i a la ciutadania.
Malgrat que la peça està pensada per commemorar específicament els Setges de Girona, és al mateix temps una al·legoria de la resistència ciutadana contra qualsevol invasor. Per això a Carles Rahola aquesta escultura li va servir d'inspiració per escriure un dels seus articles més importants, de títol homònim. Aquell text, en el qual reivindicà l'oportunitat de col·locar en l'espai públic de la ciutat l'escultura de Blay, acabava amb aquestes paraules: "I perquè l'estàtua Contra l'invasor és, en aquests moments, tot un símbol; perquè "inactual" com és -l'home tot nu, amb la seva virior i la seva llança de combat-, té ara plena actualitat, escauria de veure-la fosa en bronze, engrandida, a plena llum i amb el pedestal adequat, animada i vivent, al bell mig de l'àgora, per tal que el poble hi veiés a tota hora l'encarnació del seu ferm voler de llibertat i victòria".
El 10 de desembre passat es compliren dos-cents anys de l'aniversari de la signatura de la rendició de la ciutat, després del calvari que aquesta va patir durant els Setges. Així mateix, enguany hem commemorat el setantè aniversari de la fi de la Guerra Civil i de l'inici de l'exili, i hem recordat la detenció i execució de Carles Rahola. La ciutat, tant des de l'ajuntament i les institucions, com des de l'àmbit associatiu, ha portat a terme un bon nombre d'actes que han servit per recordar, commemorar i reflexionar sobre ambdós esdeveniments. La col·locació d'aquesta estàtua ens serveix, ara, com a acte final de les commemoracions, perquè ens permet retre un doble homenatge.
En primer lloc, als gironins i gironines que van patir els setges de la ciutat, pels que van morir i pels que van sobreviure amb moltes penalitats. En l'aniversari d'aquesta efemèride, és just que Contra l'invasor s'alci com a record permanent del desastre que aquella i totes les guerres han representat. I, en segon lloc, l'escultura és també un nou homenatge a Carles Rahola; ell va dotar-la d'un valor universal, en convertir-la en al·legoria de tots els que pateixen la guerra en qualsevol circumstància. L'obra de Blay estarà al centre de la ciutat, a redós de la muralla i ben a prop del refugi antiaeri i del Jardí de la infància, que recordava Rahola en un altre article, Refugis i jardins. Que Contra l'invasor ens esperoni ara a continuar destinant tots els esforços per alçar-nos contra la barbàrie, la guerra i la ignorància, i anar fent passos en defensa de la civilitat, la convivència i la memòria col·lectiva.