PSC

Idiomes: Cercador:
|Cerca avançada

Figueres  -  Actualitat

Menú intern: Cerca de Notícies
02/02/2010

Quan jubilar-se?

Article d'opinió de la Diputada Montse Palma publicat al setmanari l'Empordà

anar al menú

Per compartir has de fer click en un d'aquests enllaços:

Fa uns mesos, una trobada amb dues prestigioses dones científiques, Margarita Salas, -investigadora del CSIC, deixebla de Severo Ochoa i premi Príncipe de Asturias- i Rocío Fernández-Ballesteros, -catedràtica de Psicologia Experimental de la UAM-, em va permetre conèixer de primera mà, les propostes de la Plataforma en contra de la jubilación obligatoria. Plantejaven, amb convicció i arguments, la necessitat de suprimir el límit del 65 anys i, fins i tot, el caràcter obligatori de la jubilació. La Doctora Fernández-Ballesteros ha publicat diferents estudis sobre salut i jubilació i sobre els efectes d’una jubilació volguda o no volguda. La conversa es va centrar especialment en la pèrdua de capital humà que, segons elles, representava la jubilació obligatòria de gent que estava en el millor moment de la seva vida professional i productiva, com ara magistrats, científics, metges o professors. Des del meu punt de vista són raons comprensibles, sempre i quan no barrin el pas a joves talents per assumir noves responsabilitats i lideratges. També reconeixien que hi ha professions en què la situació és a la inversa ja que predominen els arguments per jubilar-se abans. Defensaven un model de jubilació més flexible i voluntària. El debat sobre la proposta del Govern espanyol per reformar les pensions, ha posat de manifest que les condicions de vida de les persones han canviat molt en els darrers anys. Però també que cal pensar en la sostenibilitat del sistema de pensions, del qual fa molt temps que se’n parla sense que ningú s’atreveixi a afrontar la situació amb responsabilitat i valentia. Diferents acords del Pacte de Toledo (1994) han apuntat la necessitat de la reforma i fins i tot alguns partits com ara CiU i el PP n’han fet bandera en alguna campanya electoral –ara resulta que no se’n recorden o han canviat d’opinió?- En un moment en què la prioritat dels governs és lluitar contra l’atur i crear ocupació podria semblar contradictori plantejar que les persones de més de 65 anys continuïn treballant. Però seria una irresponsabilitat ignorar un debat present a tota Europa -Alemanya i Holanda ja han pres mesures- i amagar als ciutadans que, amb les dades a la mà, en un termini de vint anys, podria haver-hi problemes per pagar les pensions. I aquests no són canvis que es puguin fer d’un dia per l’altre. Serem més a cobrar, durant més temps i seran menys els que contribuiran al finançament del sistema. Evidentment el debat sobre la jubilació haurà de contemplar altres aspectes estructurals del mercat de treball i del model socioeconòmic. Però Europa s’ha envellit i despoblat. I Espanya també. Envelliment de la població i baixada de la natalitat. Augmenta el nombre de persones majors de 65 anys; afortunadament vivim més temps, es tenen menys fills, els índexs de natalitat baixen i ni tan sols l’arribada d’immigrants no ajuda perquè es compensi aquest desequilibri a mig termini. El sistema públic de pensions espanyol té la millor situació de la seva història, amb unes reserves de 60.000 milions d’euros a dia d’avui, quan el 2004 era només de 15.000 milions. Les reserves s’han multiplicat per quatre en sis anys al mateix temps que les pensions mínimes han pujat cada any per sobre de l’IPC -el major augment de pensions de la història, fins el 40 i 50% en molts casos-, especialment les pensions mínimes de jubilació per a majors de 65 anys amb cònjuge a càrrec, o pensions de viduïtat amb càrregues familiars. El govern proposa, amb valentia i responsabilitat, aplicar una reforma progressiva, oberta i flexible, per garantir les pensions del futur. Sens dubte hauria estat més fàcil no fer rés i deixar que el problema esclati el 2025. Seria absolutament irresponsable. S’ha de debatre com s’ha de fer tan amb els agents socials (empresaris i sindicats) i com amb la Comissió del Pacte de Toledo i també amb tots els grups parlamentaris. La solució s’ha d’adoptar a partir del diàleg i amb el màxim consens, d’acord amb el canvis del model econòmic i productiu, les condicions globals i les internacionals i, sobretot, s’ha de trobar la solució per garantir la cohesió i la protecció social. Després dels japonesos som el país amb més l’esperança de vida més alta del món. Això vol dir que hi haurà més pensionistes que percebran pensions durant més temps. Hem de garantir que es puguin mantenir en les millors condicions possibles. De què serviria viure més si haguéssim de viure pitjor?

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) - Nicaragua 75-77 - 08029 Barcelona - 93 495 54 00 - www.socialistes.cat - Publicació digital controlada per Nielsen/OJD