• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Podem parlar d'una política situada en el pessimisme? Fracament se'm fa difícil percebre que la proposta liderada per Anna Pagans sigui una proposta resignada i obligada a esperar una alternativa que alguns voldrien veure créixer. El govern d'Anna Pagans no es resigna a la condició que alguns voldrien, sinó que amb un estil propi, va creant aliances i com??plicitats per fer progressar Girona.
Mirem la Universitat de Girona. Un projecte que qualla dia a dia, fins i tot en un context de crisi. Avui els diaris ens expliquem que el Ministeri de l'Habitatge finançarà la restauració de les cobertes de Sant Domènec ?-dedicant-hi prop d'un milió d'euros- i que ho farà mentre entra en funcionament un vell edifici refet a fons per acollir una facultat, la de Ciències de l'Educació. En paral·lel, la Facultat de Medicina ja camina amb la mirada posada en un nou pol sanitari a Sarrià de Ter, just al límit entre Girona i aquest municipi veí i a tocar del Trueta. Per altra banda, al Parc Tecnològic comença a prendre cos un nou àmbit d'acció, entorn a les indústries culturals i l'audiovisual. En qualsevol d'aquests àmbits participa l'Ajuntament de Girona com a agent dinàmic i col·laborador amb altres agents a fer possible el futur.
El que passa a la universitat és doncs un bon exemple dels lideratges contemporanis, dels lideratges com diu Salvador Cardús, "orientats per projectes concertats, en els quals tothom hi ha de sortir guanyant i que són "relatats" en termes de valors". Podem aportar un parell d'exemples més en aquest sentit.
Quan l'Estat està construint el soterrament del tren d'alta velocitat, es produirà l'oportunitat de transformar tot l'àmbit de l'estació fins al sud i tot l'espai ocupat pel viaducte. Aquest futur de radical transformació urbana de Girona serà possible perquè l'estació és al centre de Girona i no a Salt, per cert com proposava CiU. També és un projecte de futur el Projecte de Millora Urbana de la Carretera de Barcelona, que transformarà tot l'espai comprès entre la Girona 2 i l'Hotel Melià. Actualment està en fase de concurs la redacció del projecte d'ordenació, un altre projecte que transformarà el Sud de la ciutat i crearà una nova polaritat per a la ciutat de serveis avançats que anem construint plegats.
Una altra manera de liderar consisteix en ser capaç de convèncer altres agents i governs per treballar i per generar nova activitat. El millor exemple: el conjunt d'iniciaitives destinades a fer de Girona una ciutat culta i creativa. Girona, amb Temporada Alta és la capital teatral de Catalunya i ho és per acord entre agents públics i privats; amb la construcció dels nous edifcis de l'arxiu a Fontajau i de la biblioteca a l'Eixample, es reforçarà el caràcter de capital cultural de Girona. I en un futur proper, la reforma de la Casa de Cultura i el nou Centre d'Art Contemporani a les Casernes serviran per construir una capitalitat cultural sòlidament assentada per als propers decenis. Un bon projecte estratègic i de futur, amb concertació i construit peça a peça i amb la participació dels agents culturals de la ciutat.
Són tres exemples que em sembla que fan evident projectes de futur compartits per més d'una opció política i per diversos agents ciutadans, transversals perquè afecten àmbits diferents de la vida quotidiana i eficients perquè transformen la ciutat sense posar en risc el seu futur i mesurant capacitats i potencialitats en cada decisió.
I tots tres exemples posen en evidència dues maneres d'entendre l'exercici del lideratge. Per una banda, l'actitut d'Anna Pagans, que suma esforços i que per sobre de les paraules i les declaracions ampul·loses, treballa per construir la ciutat ?projecte a projecte, per l'altra, l'estil de barromera, absent de continguts i de projecte de ?Puigdemont, que en la persecució del titular sacrifica tota proposta i la situa en un futur indefinit. I entre la força tranquil·la de Pagans i la buidor de Puigdemont, els ciutadans de Girona poden escollir quin estil de govern prefereixen per la seva ciutat.