• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

La conferència inaugural d'ahir, a la qual van assistir l'expresidenta de l'organisme i ara senadora Maite Arqué i els alcaldes de la comarca, amb excepció del badaloní Jordi Serra, representa el tret de sortida per elaborar les estratègies que aquesta entitat municipalista ha de liderar en els anys vinents amb l'objectiu d'impulsar la comarca i «situar-la allà on mereix», segons el president del Fòrum de Municipis i també alcalde de Sant Adrià, Jesús M. Canga. Un objectiu ambiciós que, per al batlle adrianenc, implica, en primer lloc, teixir una «maduresa política» que ignori «divergències territorials i interessos de partit», i alimentar la «suma entre tots». Tot plegat, una tasca que Canga va reconèixer ahir com a «difícil» al llarg d'aquest primer any en què ha presidit el Fòrum.

A part de confiar en aquest esperit, el màxim representant d'aquest organisme que associa representants de totes les forces polítiques de Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià, Montgat i Tiana, va subratllar la nova manera de procedir de l'organització per consensuar el seu futur pla de treball. «A més de l'única veu política que teníem fins ara, ara volem escoltar la veu de la societat civil i per això hem confeccionat grups de debat formats per gent representativa del territori», explicava Canga fent referència al fet que ara s'hagin convidat a la participació personalitats i entitats de diferents àmbits. Així, en equips d'unes dotze persones, actors econòmics, sindicats, associacions veïnals i educatives i altres professionals i experts s'han distribuït en les cinc taules d'estudi i treball següents: el futur econòmic del territori, l'impuls de la formació, les infraestructures i la sostenibilitat, la cohesió i la diversitat social i el treball per la igualtat d'oportunitats. Cadascun d'aquests equips generarà un document i, junts, seran la base del document estratègic. Per tot plegat s'ha establert un calendari de treball, de manera que la proposta final en què ha de desembocar aquesta primera etapa d'actuació estigui enllestida el març de l'any que ve. Serà a partir de llavors que s'analitzarà la continuïtat d'aquesta dinàmica i s'estudiarà la manera d'impulsar el compliment de les propostes.

Al·legacions al PTMB

Malgrat la feina que el Fòrum té ara per endavant, Canga va matisar ahir que s'aprofitarà el treball elaborat fins ara. Un bon exemple és el paquet d'al·legacions que l'organisme ha presentat al pla territorial metropolità de Barcelona. La primera de les exigències consisteix en el fet que l'autopista C-31 perdi «radicalment» el seu caràcter de barrera urbana i que es redueixi fins als 80 km/h la velocitat màxima al tram que passa pel Barcelonès Nord. En segon lloc, l'entitat comarcal considera que cal desplaçar l'actual línia de tren cap a l'interior, fent-la subterrània, perquè doni un servei eficaç a un nombre més elevat de persones tot mantenint una estació a Sant Adrià. Accelerar la construcció de noves estacions de metro i de tramvia a la comarca –especialment a Badalona– és la tercera al·legació, a la qual segueix estudiar «amb urgència» inversions per consolidar una alternativa de transport públic davant l'ús massiu del vehicle privat per accedir al complex de serveis de Can Ruti. Peticions com ara no perdre l'espai d'activitat econòmica que representen els polígons industrials de la comarca i instar la Generalitat a participar més activament en la serralada de Marina tanquen el plec d'al·legacions.

B-500, una oportunitat

La nova etapa del Fòrum de Municipis espera resultats, entre d'altres, en matèria de seguretat, cohesió social i infraestructures, tant per millorar les existents com per crear-ne de noves que «ens connectin amb el Vallès», va dir Canga amb referència a la nova B-500. En aquest sentit, a banda de destacar «l'oportunitat que tenim per fi» de tirar endavant el projecte «sense haver de debatre ara que sigui o no de peatge», el president del Fòrum va lamentar la «mala passada que el Parlament ens ha jugat» en posar sobre la taula la qüestió del peatge «sense discutir-ho primer amb nosaltres com a implicats al territori».