PSC

Idiomes: Cercador:
|Cerca avançada

Banyoles - Pla de l'Estany -  Actualitat

Menú intern: Cerca de Notícies
20/01/2010 OPINIÓ

«Esos pobres de Haití»

Artcle de la Diputada Montse Palma a propòsit de la tragèdia d'Haití publicat al Setmanari l'Empordà

anar al menú

Per compartir has de fer click en un d'aquests enllaços:

La tragedia d’Haití ha acaparat l’atenció dels mitjans durant tota l’última setmana. Els telenotícies, els informatius, els reportatges i els documentals ens han colpit amb imatges esfereïdores de cadàvers; ferits que moren per falta d’assistència, rescats al límit, metges i bombers voluntaris intentant deseperadament, i en condicions absolutament precàries, salvar vides després d’un terratrèmol terrible al país més pobre d’Amèrica; soldats de l’ONU, guàrdies civils i policies, cooperants... Les històries de les víctimes i supervivents a la televisió o als diaris ens han encongit el cor. L’esperit solidari amb Haití s’ha extés arreu. A la premsa i a Internet les ONG’s d’arreu del món han promogut campanyes per recollir fons. Les televisions, especialment les nordamericanes, improvisen programes, a l’estil Maratò de TV3, per promoure la solidaritat i les aportacions econòmiques per a Haití. Els artistes de Hollywood han anunciat que dedicaran la gala dels Oscars a la causa solidària amb Haití; els esportistes d’èlit com Nadal o Pau Gasol donen el seu suport a diferents campanyes. Estats Units, amb Obama al capdavant, anuncia que vol liderar la cooperació i la solidaritat internacional. I el mateix Obama, en un sorprenent cop d’efecte, ha unit els dos expresidents Clinton i Bush per encapçalar l’operació de recollida de fons. Guantánamo ha passat de ser l’emblema de la guerra preventiva de Bush contra el terrorisme islamista internacional a fer de base per acollir ferits del terratrèmol. Cuba, per primera vegada a la història, ha autoritzat els Estats Units perquè utilitzin el seu espai aeri pel trasllat de l’ajuda humanitària cap a l’illa caribenya. Tot un seguit de fets i actuacions excepcionals per contribuir a una causa solidària davant una tragèdia de dimensions incalcul.lables en un dels països més pobres del mon. S’han hagut de produir milers i milers de morts -més de cent mil O molts més? No hi ha forma de saber fins a quants arriben els afectats per prendre consciència del que ja era una tragèdia i un desastre abans del terratrèmol. Haití, la república negra més antiga del món fundada per esclaus negres alliberats; excolònia francesa independitzada a principis del XIX; amb nou milions d’habitants –una mica més que Catalunya-, on la meitat de la població viu amb menys d’1 dòlar al dia i un 78% amb menys de 2 dòlars. Un país que pateix una elevada taxa de mortalitat infantil, -el 6%-, i en el què 2 de cada cent persones d’entre 15 i 49 anys són portadores del virus de la SIDA. Una llarga història d’inestabilitat política després d’una llarga dictadura ha deixat el país sense un govern que garanteixi un mínim d’ordre democràtic i de respecte als drets humans, com hem vist aquests últims dies. Com voleu que sapiguem quants i com han mort si no sabíem quants eren i com vivien? Calia un terratrèmol de set graus, amb milers de morts i la destrucció d’un país per adonar-nos que Haití necessitava ajuda? Calia una desgràcia com aquesta per despertar una onada de solidaritat tan gran? Desgraciadament la resposta és sí. Es confirma un cop més que les catàstrofes naturals tenen conseqüències devastadores en els països més pobres i subdesenvolupats. En aquesta onada de solidaritat, no exenta de certs sentiments de vergonya i culpa, també la societat catalana, la Generalitat de Catalunya, el govern espanyol, les ONG’s, la Unió Europea i els organismes internacionals, estan mobilitzant recursos per fer front a una important crisi humanitària i per ajudar a la reconstrucció de les zones afectades. El president Montilla, com molts altres responsables polítics, ha fet una crida a la ciutadania perquè, davant d’una situació d’emergència, mostrem el nostre compromís amb l’ajuda als afectats i amb la reconstrucció del país. Mentrestrant, el bisbe de San Sebastian-Donosti, monseñor Munilla, recent ordenat, ens obsequia amb una reflexió teològica dient que «esos pobres de Haití» seràn recompensats per Dèu que «les promete felicidad eterna», que és pitjor la crisi moral i la «falta de espiritualidad» que, segons ell, pateix la societat, davant l’atac del laicisme imperant, «un mal más grande que el de estos inocentes». Es pot dir alguna barbaritat més grossa? Com va dir el lehendakari Patxi López, «monseñor no ha aterrizado demasiado bien».

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) - Nicaragua 75-77 - 08029 Barcelona - 93 495 54 00 - www.socialistes.cat - Publicació digital controlada per Nielsen/OJD