• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Xabier Barrena

Després de 22 anys llargs de travessia, si no al desert, sí a la sabana, el municipi de Barcelona i les seves poblacions annexes, és a dir, la ciutat real observable a vista d’ocell, es tornaran a agrupar sota una entitat política i administrativa després de la supressió, el 1987, de la Corporació Metropolitana per part del Govern de Jordi Pujol. El projecte, al qual ha pogut accedir EL PERIÓDICO, ja disposa de l’aprovació dels tres partits del Govern i pròximament, probablement demà mateix, serà enviat per l’Executiu català al Parlament. L’Àrea Metropolitana es formarà després de la celebració de les eleccions municipals del mes de maig del 2011, i tindrà 36 municipis que sumen una superfície de 636 quilòmetres quadrats i 3.186.451 habitants, segons el padró del 2008. El 44% del total de la població
catalana.
En aquests 22 anys en què la ciutat real ha funcionat en precari, tan sols amb una mancomunitat de municipis gairebé sense atribucions i dues entitats (la del transport i la de medi ambient) encarregades de la prestació de serveis, el país, el paisatge i el paisanatge han canviat radicalment. La nova Àrea Metropolitana neix, segons coincideixen diversos actors implicats en la nova llei, sense ànims de revenja respecte al desmembrament organitzat per CiU. Neix gairebé per obligació, per raons d’eficiència en els serveis i no per motius ideològics, i amb la voluntat de Barcelona de liderar l’àrea, però no de subjugar-la a la
seva autoritat.

MENYS PES DE POBLACIÓ / Per una altra part, la Generalitat està més que consolidada i, gràcies al creixement de la població, el pes relatiu de l’àrea barcelonina és inferior al que era en els 80. No hi ha la por, per tant, que es converteixi en un contrapoder. Tant és així que CiU, independentment de la posició que pugui prendre al Parlament, també ha quedat convençuda per la tossuda realitat, i fins i tot forma part dels òrgans de govern de les entitats actuals.
La nova Àrea Metropolitana, a més de proporcionar un sòl administratiu, assumirà les competències en transport i medi ambient. A aquestes se n’hi sumaran d’altres de transcendents, com ara la promoció econòmica exterior i l’urbanisme, segons el que preveu el projecte de llei de la Conselleria de
Governació.

LA MARCA BARCELONA / Pel que fa a la primera qüestió, l’àrea, sota el paraigua de la marca Barcelona, coneguda mundialment, intentarà atraure inversions. Un projecte pioner en aquesta línia és el que van llançar l’ajuntament i la Generalitat amb el nom de Barcelona Economic Triangle (BET, que també significa aposta en anglès). La iniciativa vol donar a conèixer tres zones de l’àrea, el Parc de l’Alba (al Vallès), el 22@Barcelona i DeltaBCN Parc Aeroespacial i de la Mobilitat
(al Llobregat).
Pel que es refereix a l’urbanisme, la nova entitat tindrà capacitat de promoure i modificar el planejament urbanístic, sempre sota l’òbvia tutela de la Generalitat. Pel que fa als assumptes que concerneixen la capital catalana, actualment les qüestions de planejament es ventilen a la subcomissió d’Urbanisme de Barcelona, en virtut de la Carta Municipal, que determina la creació d’aquesta instància paritària entre ajuntament i Generalitat. La resta de municipis de l’àrea són derivats a la subcomissió de la província de Barcelona.
És a dir, el planejament de Castelldefels o de l’Hospitalet pot ser que s’analitzi en la mateixa sessió que s’estudia el de Castellar de n’Hug o de Berga. D’aquesta manera és molt difícil dotar les decisions sobre la conurbació barcelonina de la necessària visió de conjunt. L’Àrea Metropolitana naixerà amb una comissió d’Urbanisme que serà específica per a l’àmbit
metropolità.
L’organisme el regirà un consell metropolità que formaran els 36 alcaldes més 43 representants –aquest nombre depèn del padró de cada municipi– de les localitats. Barcelona aportarà 15 representants; les ciutats de més de 75.000 habitants, tres; les que en tenen entre 20.000 i 75.000, dos i, finalment, les que no arriben a una població de 20.000 persones, un, l’alcalde.

ELECCIÓ DEL PRESIDENT / El president de l’entitat haurà de ser, forçosament, un alcalde dels 36 i serà escollit pel consell. El president podrà triar un vicepresident executiu –el que en l’actualitat és l’alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, a la Mancomunitat de Municipis– i tots els vicepresidents que consideri
oportú.