• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

El futur no és només l'arribada del temps esperat, el futur ha de ser construït, i aquesta construcció ha de ser aixecada sobre els pilars dels drets humans, de tots ells. Si en falta algun, com ara succeeix amb la Igualtat, el futur mai arribarà.

La setmana passada s’han esdevingut dos actes en relació als drets de les dones . Per una banda, la commemoració del “Dia internacional contra la violència de gènere”, el 25 de Novembre. Per l’altra , el 26 de Novembre, l’aprovació al congres dels Diputats del projecte de “llei de l’avortament” que ara inicia el seu tràmit parlamentari. Coincidències en el temps que suggereixen com de necessari es encara recordar que hi ha drets de les dones que no estan garantits , com de necessari es l’actuació política , les politiques publiques, per transformar una realitat que no ens plau . No ens pot plaure gens.
En relació al projecte de la “llei de Salut Sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l’embaràs” , escoltant declaracions i la posició d’alguns grups politics , sembla que hagi ressorgit en el temps un debat que ja havíem conclòs . Sembla que no hagi passat 25 anys de l’antiga llei i no es vulgui reconèixer la necessitat de d’abordar llacunes . Sembla que es suggereixi de mirar a un altra cantó , que no es recolzi la necessitat d’esser conscient de les estadístiques que il•lustren l’augment dels embarassos no desitjats en joves i adolescents i en població immigrant . Sembla com que ja ens estigui bé que no es proposin abordar les llacunes jurídiques i les inseguretats per els professionals i les pròpies dones . En aquest sentit , vull recordar que no fa gaire algunes dones van ésser cridades a declarar per haver avortat i el seu historial clínic va arribar als jutjats.

Voldria per tant posar de relleu que, en aquest marc d’handicaps i llacunes, el que es suggereix com a més coherent és actuar . El que es suggereix com a més coherent es mirar de travar una nova norma que , després del temps, miri de resoldre els problemes i especialment focalitzi una part important dels esforços en la salut sexual i reproductiva . Focalitzi ,bona part dels esforços, en deixar clar el dret a les dones a decidir , i perquè no , on son els seus límits.

Desitgem que en el tràmit parlamentari que es va iniciar dijous es generi i reforci el consens que es va obrir la setmana passada i , en allò que fa referència a la interrupció de l’embaràs en dones de 16 a 18 anys, s’avanci i es cerqui el punt d’equilibri necessari sense que això redueixi cap dret de les dones a decidir.

En relació a la violència de gènere, queda palés que la societat encara s’esborrona quan una dona pateix aquest tracte. Quan una dona es assassinada . Encara hem de manifestar-nos i encarar aquesta problemàtica fruit que hi ha persones que, en el marc de la societat del benestar , de la democràcia i de la igualtat, pretenen mantenir relacions basades en el poder, la dominació i el control sobre un altra persona.
Després de 5 anys de la “Llei integral de mesures urgents contra la violència de gènere” i a gairebé dos de la “llei dels drets de les Dones per a la eradicació de la violència masclista” , aquests dies hem valorat el seu impacte a la societat i la seva capacitat de reforçar el camí de la igualtat entre les dones i els homes. La capacitat que han tingut de potenciar el rebuig cap a la violència . De travar-lo i de fer que esdevingui social , ciutadà . La capacitat d’haver donat resposta des de les administracions i els agents professionals a aquesta situació .
Certament l’avenç ha estat important . Especialment en el camp de la protecció de les víctimes i els serveis de proximitat – a les comissaries , als jutjats , als ajuntaments i en la xarxa de serveis que s’ha creat en l’àmbit de la protecció , la reparació i la integració - i finalment , en el de la conscienciació ciutadana . Podem afirmar amb rotunditat que les campanyes de sensibilització han funcionat i que cada vegada més la nostra societat rebutja la violència masclista .

Malgrat això , el dia 25 de Novembre continua tenint sentit . Per aconseguir una societat més justa i més igualitària i especialment per evidenciar que no avançarem en la igualtat si els homes no s’hi impliquin , no avançarem en la igualtat si no hi ha un canvi de valors culturals i socials . En aquest sentit els joves i les joves , i l’entorn escolar , hi tenen un paper cabdal. Treballar amb les noves generacions , els ciutadans i les ciutadanes del futur, ha d’esser una prioritat de tots els que volem un món igualitari.

Dues dates , dues politiques publiques .... per continuar treballant per la llibertat de les dones , la igualtat i la justícia social.