• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Hem acabat l’any 2009 amb el regust i la sensació d’haver lliurat una batalla intensa contra diversos elements que la crisi econòmica ens ha posat al davant. La destrucció de llocs de treball ha estat molt forta i el tancament d’activitats empresarials també ha estat molt important. La crisi sembla que ha tocat fons però les possibilitats de construir noves oportunitats en matèria de nous llocs de treball està encara sobre el paper.

Què hem de fer en aquestes circumstàncies? Si partim de la base que aquesta crisi produirà canvis substancials en el model productiu i en el mercat de treball, el que ens cal es fer això que ja ha apuntat el Govern : preparar-se per a una nova etapa. Tots aquells que han perdut la feina no poden esperar tornar-hi de forma automàtica al lloc que han perdut. Els que no han entrat al mercat de treball, hauran d’analitzar les seves competències amb rigor i treballar per adaptar-se, mitjançant formació, pràctica i estudi, als nous perfils que es demanaran. Els que tenen feina ( que són la majoria, per sort) han de treballar amb la consciència de que l’activitat professional està patint un volum de canvis estructurals i han de tenir present que l’adaptació a les noves exigències exigeix més formació i més innovació tecnològica.

Les polítiques públiques s’estan adreçant a aquests objectius. Impulsar el suport als emprenedors que creen la seva pròpia empresa, incrementar substancialment els recursos en matèria de formació per al treball i ampliar els acords estratègics per tal de que els treballadors en actiu i les seves empreses puguin adaptar-se als reptes que el mercat i la evolució tecnològica estan plantejant, són les línies d’acció posades en marxa.
Les necessitats no s’acaben aquí. Hi ha sectors socialment vulnerables de la nostra societat que necessiten un ajut directe a la seva renda. És per això que la política dels governs d’Espanya i de Catalunya s’ha orientat, també, a redistribuir recursos públics entre els sectors més desafavorits de la societat. Posarem dos exemples : des del juny passat el subsidi per desocupació ( competència de l’Estat) s’ha ampliat a un nou període de prestacions i des de principis de gener la renda mínima d’inserció a Catalunya ( competència del Govern de la Generalitat) es pot percebre a partir d’un període acreditable de sis mesos sense cap mena d’ingressos, la qual cosa ve a donar resposta a una forta demanda de la gent que més s’ha vist afectada per la catàstrofe econòmica.

Les dues línies bàsiques, per tant, són : aplicar progressivament més recursos públics a les apostes estratègiques de polítiques actives d’ocupació i redistribuir nous i més recursos ( i prestacions) entre els sectors de la població que han estat expulsats del mercat de treball i que són més vulnerables. Les dues polítiques necessiten de reconeixement. Invertirem importants recursos en la seva implementació. La suma dels dos grans factors permet atendre la situació de la classe treballadora i ajuda a mantenir els nivells de cohesió social que havíem assolit en els darrers anys al nostre país.