• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Fa uns dies que ja està a exposició pública, després de la seva aprovació inicial, el Pla Territorial Metropolità, el setè dels plans territorials parcials que marcà la llei des de ja fa quasi vint anys i que veurà la seva aprovació definitiva abans de finals d’any. La seva presentació i el seu debat públics són un dels reptes més importants que l’esquerra en el govern s’ha plantejat. Tant el Pacte del Tinell del desembre de 2003 com el Pacte de l’Entesa de l’any 2006 fixaven la prioritat : un país sense planificació té limitades les possibilitats de modernització. En les properes setmanes anirà quallant, també, la signatura de l’Acord Nacional per les Infraestructures. El Govern va realitzar, ja l’any 2006, un esforç extraordinari en la redacció del PITC ( Pla de les Infraestructures del Transport) que defineix i planifica les infraestructures necessàries pel país en els propers 20 anys. L’Acord Nacional és encara un esforç major ja que incorpora les telecomunicacions, els residus, l’aigua i els regadius i la millora de la xarxa elèctrica. Un cop signat l’acord, s’ha d’activar la seva posada en marxa. Torno a l’aprovació inicial del Pla Territorial Metropolità que afecta de ple la nostra comarca. El pla segueix la línies mestres traçades en el debat territorial : ampliació de les àrees a protegir ( de 100.000 a 200.000 ha), la concentració del creixement en els nuclis urbans consolidats i, per últim, l’ordenació dels corredors de les infraestructures al llarg i l’ample del territori de tota la regió. En el cas del Penedès, un primer gran encert està en la preservació especial de 24.000 ha. de vinya, un fet d’extraordinària importància que per primer cop quedarà regulat per a la gestió futura del sòl agrari. El debat està, ara, a nivell de les administracions locals que faran, de ben segur, les seves al.legacions al text amb la intenció de que el projecte definitiu acabi recollint tot això que preveu el Pla Director de l’Alt Penedès i que es va consensuar després de llargs i fructífers debats. Però la meva reflexió vol acabar, en aquesta ocasió, per subratllar l’enorme esforç planificador que s’ha dut i s’està duent encara a terme, per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, arreu del país. Ordenar el territori ha estat feina bàsica per fer un país modern. Un país modern ha d’estar endreçat i l’ordre de que ens hem dotat, de forma consensuada, és una mena de full de ruta per guanyar en competitivitat, en creació de riquesa, en protecció del patrimoni natural, en cohesió social i en capacitat per produir, per fer i per crear cultura. Els que ens cal ara és iniciar el debat sobre el model de vida que posarem en marxa sobre l’ordre global que quedarà establert. I per això, un nou debat apassionant ja està servit : com volem continuar vivint als nostres pobles i ciutats, al món de les masies, al medi rural ? L’ordre que hem establert ens ha de servir per prendre les grans decisions col.lectives, també, pels propers 20 anys.