• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Dijous passat, l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès tancava el seu cicle de trobades/dinar. Ho feia convidant a escoltar i intercanviar impressions amb el Conseller Joaquim Nadal que sota el títol “noves infraestructures per un entorn més competitiu” parlava de la necessària planificació en matèria de política territorial . Ens parlava del “Pla Nacional d’infraestructures” acordat no fa pas massa dies. Deia: un document de referència en un país que cal que acordi i que planifiqui a mig i llarg termini .És imprescindible a Catalunya que fins ara no ha abordat aquesta mirada cap el futur “.
Bon recordatori d’un pacte que neix al Parlament de Catalunya el mateix dia de la investidura del president Montilla quan el líder de CiU , escoltant el seu pla de treball, li suggeria que abordar-lo. Exemple de la voluntat de diàleg i de sumar del President i del govern . Bon recordatori del camí fet per part del Conseller Nadal que condueix, fa uns mesos , amb la solemnitat que pertoca , a la signatura del Pacte d’Infraestructures per part del president, ajuntaments, grups parlamentaris i agents econòmics i socials. Un text que preveu el full de ruta de la configuració de les infraestructures necessàries en aquest país en l’horitzó de l’any 2020 , amb 130 mesures i amb un inversió de prop de 100.000 m/€ dels qual abans del 2015 se’n invertiran 60.000 d’aportació pròpia . També d’acord amb el fons que preveu la disposició addicional de l’Estatut provinents de l’Estat.
Lamentablement per raons del tacticisme de poca volada, i malgrat un cert compromís inicial , se’n ha exclòs CiU i PP. Llàstima.
El Pacte fonamenta la planificació, les necessitats -algunes ja concretades en els plans sectorials, i d’altres d’interès general- en àmbits com les comunicacions , la mobilitat, les energies, el cicle de l’aigua o els polígons industrials preparats per la nova dimensió de la industria vinculada a la innovació i al desenvolupament tecnològic. Deia el Conseller : ha estat una iniciativa que suma el treball de cinc àmbits de govern : Medi Ambient;, Economia i Finances en allò que fa referència a l’energia; Governació i Agricultura , alimentació i acció rural
Una proposta per sumar i per posar ordre, d’eliminar desigualtats per contribuir a equilibrar els territoris i posar-los en condicions de ser competitius i posar de relleu tota la seva potencialitat respecte les necessitats de futur. Una proposta per millorar la qualitat de vida i el benestar de la ciutadania a partir d’una inversió pública potent que generarà també activitat econòmica.
En un país petit com el nostre i en un món intercomunicat com el d’avui, un bon nivell d’infraestructures permet, generar treball en xarxa entre les ciutats , augmentar potencialitats i, generar valors afegits als propis del territori. Certament, la raonable ubicació de les infraestructures cal que sigui una oportunitat pels territoris i ha de servir per ajudar a que tothom tingui accés fàcil als serveis bàsics. És també un exercici de solidaritat interterritorial i vol contribuir amb la ubicació de determinats equipaments a donar sortida a les necessitats del país
Fer un pacte és sempre un exercici de negociació. És un acord de múltiples protagonistes on tothom s’hi ha de sentir còmode. És un procés d’oferir possibilitats i demanar opcions concretes. Quan el pacte és sobre les infraestructures del país - en la seva àmplia gamma de possibilitats - , en un horitzó d’una dotzena d’anys no se’ns escapa la seva transcendència ni tampoc el fet de que l’hagin signat les institucions de govern i les entitats més representatives del món municipal, econòmic i social. És un actiu no només del govern, sinó de tota la societat fruit que suposa unificar esforços que donaran valor afegit al desenvolupament del pacte.
Com deia el President “Mai , des dels primers anys de la transició , s’havia produït un procés igual de diàleg constructiu i participació positiva de la societat catalana, a tots els nivells”. Aquesta afirmació indica el grau d’acceptabilitat que ha tingut la proposta i la gestació d’aquest pacte. Un pacte que de manera discreta ha anat fent via i ha esdevingut una magnífica realitat que pot capgirar en positiu el mateix concepte de les infraestructures . Un pacte ,que sumat als altres que ha anat aprovant el govern en els darrers anys, il•lustra la voluntat de diàleg que té a l’hora de plantejar les propostes de futur.
Com els altres , el Pacte Nacional d’Infraestructures esdevé una proposta sòlida i rigorosa no sols per millorar el present sinó que representa també una decidia aposta de futur. Ser competitius a Europa vol dir disposar d’una xarxa d’infraestructures ben pensades i planificades. A cada moment cal fer apostes estratègiques per generar realitats de futur. El Pacte té aquesta virtut.