• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Igualtat i drets

Fa molts anys que a l’entorn del 8 de març les dones feministes d’aquest país i d’arreu recorden la necessitat d’avançar en la igualtat . La necessitat d’avançar en la igualtat d’oportunitats, fer real la igualtat entre homes i dones. A llarg dels anys, el 8 de març, hem canviat els accents. Amb perspectiva històrica hem de recordar la veu de Clara Zetkin , que va promoure que el 8 de març fos “Dia Internacional de les Dones” i el sufragi universal femení . En el cas de cas d’Espanya , va arribar el 1931 , amb una aposta clara per la igualtat que el franquisme va esborrar cinc anys mes tard . En el cas català, el 1933 amb l’aprovació de l’Estatut.

Enguany el 8 de març , a més coincideix que en fa 15 anys de la plataforma d’Acció de Beijing i, que aquests dies a NY hi haurà de nou dones de tot el món que fan anàlisi del grau de compliment que es va proposar la “4arta Conferencia Mundial sobre la Dona” , ara fa 15 anys. També , la presidència Espanyola de la Unió Europea , vol marcar noves bases per renovar el compromís amb la igualtat.

Mes protagonisme , doncs, en una data especial per la igualtat .

En el nostre cas , d’ençà a la recuperació de la democràcia les dones hem hagut de fer camí . Posar èmfasi i posar de relleu les desigualtats. Les violències . Reivindicar el dret al treball i a l’educació. El protagonisme en l’àmbit polític i en l’àmbit públic. Revindicar el dret a l’avortament i a la nostra sexualitat. Reivindicar-nos com a persones . Reivindicar la igualtat com un dret de ciutadania de les dones. De fet en el passat, posàvem de relleu la nostra presencia al món però sense posar èmfasi en el concepte de drets fonamentals. Ara si. Ara el matis és en reivindicar de drets de les dones . Ara volem parlar d’igualtat vinculada a justícia social.

En l’àmbit de les politiques publiques també hi ha matis. Des de l’oblit a les nostres necessitats i interessos , a una visió de gènere que cada vegada tenyeix més allò que es planifica als ministeris , a les conselleries i a les regidories . Més visió de gènere . Més anàlisi de la situació amb perspectiva de gènere . Més propostes i lleis a favor de la igualtat .

Les valoracions sobre el nostre esdevenir són ambivalents . Per una banda, hem de reconèixer que si miren enrere no hi ha color . La nostra societat i les politiques publiques han caminat juntes per a reconèixer que una societat no pot avançar sense igualtat. No obstant, la voluntat transformadora necessita reconèixer que , malgrat tot , la nostra vida quotidiana , a la feina , a casa , a l’espai públic, és injusta . La voluntat transformadora que hem protagonitzat junts no ens ha portat encara a l’èxit . Som poques en els nivells de responsabilitat - especialment en l’àmbit econòmic i polític – amb el que suposa de pèrdua de talent femení ; som poques, encara, als ajuntaments i a les alcaldies , tenim dificultats de conciliar vida laboral i personal , els joves malgrat hagin viscut ens espais educatius coeducatius i igualitaris , sembla que es posicionen en relacions sexistes i autoritàries lluny del que hem volgut ensenyar a les escoles; som poques les que compartim al cinquanta per cent les tasques de la llar amb els nostres companys i marits . Son moltes, massa, les que pateixen violència . Son massa també les que viuen discriminacions a les empreses . Per tot això , el camí esta traçat . La igualtat de gènere ha d’esser, com està, a l’agenda política . Ha de aconseguir transformar i canviar mentalitats .

Aquest es el gran repte de la “Llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones” i , especialment el seguiment i compliment de la mateixa. Com deia el Ministre Corbacho a les jornades “igual trabajo, igual salario”, es donen “irregularitats insostenibles”. El repte es avançar des de la voluntat transformada i bel·ligerant amb aquelles actituds que estan disposades a acceptar la injustícia per les arrels culturals i el costum. Des de la certesa que un país i un món més just no pot obviar la trajectòria de les dones i què volen en el futur. Per elles i per les filles . El seu passat, vinculat a la família - i al seu benestar - , però també els seus projectes de futur vinculats al seu pas per la universitat , la formació i una nova manera de viure que permeti compartir amb els homes tot. Una manera de viure el temps de forma més harmònica i compartida . Des de l’evidencia que deixar perdre el talent femení va en detriment de la cohesió social i la competitivitat.

El matís i el repte és també , que ho hem de fer entre tots . Hem de compartir i recordar als homes que son fills d’una societat patriarcal que esta declinant . A les acaballes . L’hem de donar de baixa . Som en una societat mes complexa , amb més colors , on el model dicotòmic ha caducat - els homes a l’espai públic , les dones a l’espai privat - . Ara toca igualtat i drets .

Mila Arcarons i Oferil

Diputada al Parlament de Catalunya