• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Finalment, el passat 10 d’octubre, el controvertit president de Polònia, Lech Kaczynski, va convidar a Varsòvia els representants de les institucions comunitàries – Comissió, Parlament Europeu i Consell - a l’ acte oficial de signatura del Tractat de Lisboa.

Tot i que el Parlament polonès aprovà el nou tractat a l’abril del 2008, Kaczynski va mantenir en suspens la seva decisió, en primer lloc, fins a l’obtenció d’unes clàusules específiques, que contemplaven la possibilitat de quedar fora (opt out) de decisions relatives a drets dels homosexuals i avortament, i posteriorment, fins a la celebració del segon referèndum a Irlanda. El president polonès va condicionar la seva decisió al resultat de la consulta irlandesa. Afortunadament, la contundent victòria del SI ha permès la pujada definitiva de Varsòvia al tren del progrés institucional europeu.

Cal recordar que el Tractat de Lisboa representa – en paraules de l’eurodiputada i Secretària de Política Europea i Internacional del PSC - “ un pas endavant per a què la UE prengui decisions de manera més coordinada i ràpida i estableix una Carta de Drets Fonamentals vinculant”.

Ara el focus d’atenció es centra en Praga i en l’esperada signatura del president txec, Václav Klaus, un dels caps d’estat més euroescèptics i imprevisibles de la Unió. En aquest sentit, la presidència txeca del Consell durant el primer semestre de 2009 es va caracteritzar per les seves polèmiques i provocadores declaracions, en ocasions d’atac frontal al projecte europeu.

Tot i que el Parlament txec – com és el cas del polonès – ja ha aprovat el Tractat, 17 senadors lleials a Klaus han presentat un recurs d’inconstitucionalitat del nou text davant les màximes autoritats jurídiques del país. La deliberació dels jutges està prevista pel 27 d’octubre i la seva decisió podria arribar aviat. Això és el que manté el Primer Ministre, Jan Fisher.

Klaus ha precisat que per a signar el Tractat s’hauria de contemplar també un opt out per la República Txeca. En aquest cas, l’excepció hauria de garantir la supremacia dels Tribunals nacionals, ja que – segons Klaus – l’aplicació de la Carta de Drets Fonamentals tal i com es contempla a Lisboa permetria pontejar els tribunals txecs per aplicar les reivindicacions dels alemanys expulsats dels Sudets en acabar la Segona Guerra Mundial.

Salvant aquesta demanda i malgrat els nombrosos recels de Klaus envers el Tractat, sembla que la signatura del president txec s’acosta. El mateix Klaus ha admès “ que la reforma de la Unió no es pot aturar”. El proper Consell Europeu dels dies 29 i 30 d’octubre tractarà els acords necessaris per resoldre la renovació institucional en el trànsit d’un Tractat a l’altre i estudiará -si s'escau-, la demanda de Klaus.