Bona tarda,

L'Acord sobre el finançament que el nostre Estatut exigia, arriba a bon port. Finalment, tindrem un nou model, plenament estatutari, des del primer dia.

En aquestes, les meves primeres paraules vull demanar-vos disculpes pel soroll i la incertesa excessius que, potser, entre uns i altres hem provocat.

Sé que ha estat un procés llarg, massa llarg, difícil i incomprensible en molts moments. Però negociar una xifra és una cosa relativament fàcil. Canviar tot un model de finançament, és molt més complicat. Però ho estem aconseguint.

Catalunya ha demostrat que sap dir no, quan toca. I que sap dir sí, quan la proposta és justa i estatutària. Aquest serà un gran acord que farà gran a Catalunya, a la seva gent i els valors col·lectius que representem. Perquè garantirà, alhora, la solidaritat i la justícia.

Aquest Acord no serà una victòria d'uns contra d'altres. Ni de Catalunya contra Espanya. Ni del govern de Catalunya contra el govern espanyol. Ni d'unes comunitats contra d'altres. Ni tampoc d'unes forces polítiques contra d'altres. Serà la victòria de la justícia.

No era legítim, ni justificable, ni convenient penalitzar als que més aportem. Catalunya veurà, finalment, reconeguts els seus drets i el que és també molt important els seus arguments i les seves raons.

Espero que algun dia la història jutgi com es mereixen aquells qui no han tingut cap escrúpol a minar i malmetre les bases de la convivència entre Catalunya i els altres pobles d'Espanya, llençant contra el nostre país tantes mentides i tantes calúmnies. Aquells que fins i tot avui segueixen negant-nos el que és just. I també espero que es reconegui l'esforç de tots els que hauran fet possible aquest Acord. Jo ho faré. És de justícia. Les claus d'aquest èxit col·lectiu són diverses. I molts els protagonistes.

El meu reconeixement al Govern d'Espanya que, malgrat les circumstàncies difícils, ha complert els compromisos bilaterals amb Catalunya.

El suport de la societat civil ha estat clau: la seva exigència, la seva crítica constructiva, les seves aportacions i, finalment, el seu suport. Perquè governar Catalunya no és una tasca només del seu Govern. Tots fem país, tots som responsables del seu destí i del seu futur.

Vull agrair el treball dels màxims responsables de les forces polítiques que donen suport al Govern. Mantenint la fermesa i la coordinació imprescindibles. Parlo del Partit dels Socialistes de Catalunya, d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, i parlo, en particular, d'Esquerra Republicana de Catalunya en aquesta part final de la negociació.

Rigor, força i ambició combinades, han fet imparable la força de Catalunya. Cadascú ha fet el que havia de fer, i tots junts, hem fet el que calia. Tots treballant per Catalunya.

Vull destacar, especialment, l'habilitat i la fermesa de la delegació encapçalada pel nostre conseller d'Economia, Antoni Castells. Està dirigint un procés negociador llarg i complex, per assolir els nostres objectius com a país.

Avui he parlat amb els líders de totes les forces polítiques representades en el Parlament de Catalunya. A tots els he traslladat la meva convicció política i moral de la bondat d'aquest Acord. Temps hi haurà de fer tot tipus de valoracions. És un Acord que ens permetrà obtenir, amb la màxima ambició, el que preveu l'Estatut i que compleix, escrupolosament, tots els seus preceptes.

Catalunya, des del primer dia, rebrà uns recursos per sobre de la mitjana, i obtindrem una xifra que es correspon als més ambiciosos objectius que ens havíem fixat col·lectivament. Una xifra similar a la que havien indicat algunes de les més importants institucions econòmiques del país.

Com a President, vull dir-vos que tinc l'esperança que un cop tancat el llarg procés de negociació del nou finançament, viurem aquest èxit com un èxit de país, i convido a tots els catalans a que el facin seu, més enllà de les lògiques partidàries.

També convé treure lliçons d'aquesta llarga negociació, per a afrontar nous reptes. El treball rigorós, la tenacitat, la fermesa, la unitat política i la prudència combinada amb l'ambició legítima, converteix els reptes, en objectius; i transforma els objectius, en fets.

Tindrem un nou finançament. Un bon Acord. Podem estar satisfets..., sí; però dediquem immediatament ja tots els nostres esforços a fer servir aquests recursos per garantir la cohesió social, per a lluitar contra la greu crisi que ens preocupa i per afrontar els reptes de la Catalunya del segle XXI.

Moltes gràcies.