• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Salvador Sabrià

Amb l’Estatut no s’hi juga, ni tan sols un organisme de tant rang com el Tribunal Constitucional. Ho va advertir ahir el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, que va convertir un acte d’homenatge a Ernest Lluch en una defensa del caràcter obert de la Constitució i en una càrrega en profunditat contra determinades lectures restrictives de la Carta Magna. «Tenim una Constitució que vol protegir els pobles d’Espanya i no ha de servir per retallar l’autogovern acordat entre dues cambres legislatives i ratificat pel poble».
Montilla va voler marcar la seva posició després d’una setmana en què han aflorat reaccions dispars sobre la possible sentència del Constitucional, tant entre els partits que integren el Govern de la Generalitat, com en les files socialistes, amb el toc d’atenció que va fer el president del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, al dirigent del PSC Miquel Iceta en l’última reunió de la comissió executiva.
El president Montilla va defensar el pacte constitucional tal com el va entendre Ernest Lluch, «útil, generós, flexible i integrador». I no va dubtar a expressar el seu malestar «davant dels que pretenguin menysprear la voluntat democràtica dels catalans expressada a les urnes» i que van donar suport a un text «negociat entre el Parlament i les Corts, i aprovat per aquestes com una llei orgànica».

¿TOTS EQUIVOCATS? / En línia amb les seves declaracions dels últims dies, en què ha advertit als membres del Constitucional que una sentència negativa podria provocar una crisi política de greus conseqüències, ahir Montilla va exposar sense embuts el que és una opinió majoritària a Catalunya: la incomprensió i estranyesa que provocaria un sentència contrària a un Estatut aprovat en referèndum a Catalunya i aprovat prèviament al Parlament, el Congrés i el Senat. «¿Estem tots equivocats? Estic segur que no», va concloure.
Montilla va anar més enllà d’una visió estrictament catalana de l’Estatut per recalcar que aquest es basa en una lectura de la Constitució que respecta i facilita el desenvolupament d’una concepció plural d’Espanya, va dir parafrasejant Miquel Roca. I en aquest punt va situar el debat sobre la constitucionalitat o no de la Carta catalana. Es dirimeix, en definitiva, «si s’admet o es nega, es propicia o es bloqueja el desenvolupament de la concepció plural d’Espanya».
I va advertir, a continuació, que «el pitjor servei» que es podria fer a la Constitució seria precisament interpretar-la amb una «visió restrictiva del caràcter obert i inclusiu» que ha tingut fins ara la Carta Magna.

PROBLEMA ESPANYOL / «El que ahir va ser escrit, acordat i votat per unir no pot servir avui per dividir», va dir, i es va mostrar esperançat que ningú engegarà a rodar «de manera temerària i imprudent aquest esperit».
El president es va sumar a altres veus, com la del ministre de Justícia, Francisco Caamaño, que han advertit que la sentència de l’Estatut de Catalunya afectarà el model d’Estat i la resta de les autonomies «ja que d’aquesta es derivarà el futur d’aquest projecte espanyol comú de convivència en la diversitat».
El president no va deixar passar l’ocasió per expressar públicament el seu malestar i la seva queixa pel funcionament del Tribunal Constitucional, per la seva tardança a elaborar la sentència i per «les filtracions interessades». I per advertir als magistrats que tenen un repte totalment nou: «Per primera vegada en 30 anys s’han de pronunciar sobre una llei ratificada pel poble». Circumstància que va definir com una «responsabilitat històrica».
En el que es pot interpretar com un gest de complicitat als seus companys de viatge en el tripartit, ERC i ICV, que han demanat la dimissió de tots els membres del Constitucional, Montilla no va arribar a aquest punt però va recordar l’«excepcionalitat de l’actual situació del Tribunal». De fet, una tercera part dels seus membres ja haurien d’haver acabat el seu mandat, quatre més hauran de deixar el càrrec aquest any, un va morir sense que hagi estat substituït, i un altre, declarat proautonomista, ha estat recusat.
Tot i que immediatament va demanar que «el respecte a la seva funció i l’acatament de les seves decisions vagin acompanyats de la màxima prudència i sentit d’Estat».