• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Era previsible, però no per això resulta menys desconcertant: CiU ha rebutjat el nou sistema de finançament aferrant-se a unes acusacions d’il·legalitat tan falses en el fons com grolleres en la forma. Però la veritat és que, com dèiem, no sorprèn venint d’un partit que ja ens té acostumats a situar els seus propis interessos per davant dels de Catalunya.

El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha constatat el gran fracàs polític de Convergència i Unió ja que l’actitud de la federació nacionalista només pot explicar-se a través de la constatació dels seus “quatre fracassos”: “un gran fracàs polític, perquè aspiraven a fer caure els Governs de Catalunya i d’Espanya utilitzant com a palanca el finançament amb una aliança objectiva amb el Partido Popular; un fracàs d’oposició, per haver fet un ridícul espantós donant fins a 11 xifres diferents durant el procés; un fracàs estrepitós i profund del patriotisme, per haver desaprofitat la ocasió de posar els interessos del país per davant dels petits interessos de partit; i un fracàs social, per haver quedat completament aïllats en la societat catalana amb l’única companyia del PP en la seva croada contra l’acord”.

Quan un partit perd els papers, perd el nord, vol aprofitar la situació política per erosionar el govern, arribant al ridícul, per acabar dient que l’acord no compleix i és il·legal, demostra que ha fracassat fent la seva feina d’oposició. Per respecte a les institucions catalanes i les lleis, no és possible titllar-lo d’il·legal. Segons Iceta, “des de la lectura serena, no hi ha cap element de l’acord que vulneri la lletra ni l’esperit de l’Estatut”.

Efectivament, CiU s’ha quedat sola en la defensa d’uns arguments indefensables. Bé, sola del tot, tampoc: s’ha alineat amb Javier Arenas quan diu que “nada de lo que está sucediendo habría pasado sin el Estatuto de Autonomia”; amb Alícia Sánhez-Camacho quan afirma que el nou sistema és “insolidari”; o amb Rosa Díez, que ha acusat el president Zapatero de “cedir davant el xantatge del tripartit”. És a dir, que CiU fa costat als qui des de fora critiquen un acord precisament perquè és fidel a un Estatut que rebutgen.