• enviar a un amic/ga
• compartir
• imprimir

Aquesta vegada no podem dir que tenim el peix al cove, sinó que tenim l'aixeta que garanteix que el nostre dipòsit estarà degudament ple i que n'hi haurà per a tots. El nou model de finançament trenca la dinàmica entre un govern autonòmic pidolaire i el govern de l'Estat que tenia la clau de la caixa. El nou model fixa uns drets per poder exigir i fixa també el grau de solidaritat que caldrà tenir amb la resta de l'Estat. La població marcarà i condicionarà el repartiment dels recursos acumulats a partir del 75% dels ingressos tributaris que aportaran les comunitats autònomes. Amb aquest fons s'han de garantir els serveis públics. El 25% restant es queda a casa i serà gestionat directament per la Generalitat.

Sense altivesa hem d'estar orgullosos de l'acord aconseguit després de mesos de negociació. La tensió i la duresa amenaçaven no només la unitat de les forces polítiques catalanes sinó també la cohesió del tripartit. S'ha arribat a bon port sense la trencadissa interna del govern que potser l'oposició esperava o desitjava.

Catalunya des del primer any rebrà per sobre de la mitjana un cop aplicada la solidaritat interterritorial. I això serà vàlid a partir de l'1 de gener del 2009 tal com mana l'Estatut. Si l'acord hagués arribat ara fa un any no hauria entrat en vigor fins al primer de gener del 2009, exactament igual com ara. No hi ha, per tant, incompliment de dates pel que fa al calendari d'aplicació. La xifra de 3.855 milions d'euros per a l'any 2012 no fa més que blindar a l'alça la xifra, també estatutària, prevista ja pel 2011. No es tracta de posar medalles, però no em puc resistir de remarcar el paper i el protagonisme del president Montilla i el conseller Castells. El President ha mantingut la fermesa davant el govern de Madrid al llarg de tota la negociació i ha sabut mantenir la unitat del govern. El conseller Castells ha estat l'home del rigor, de la fermesa, de la prudència i alhora de l'ambició per aconseguir l'acord satisfactori avalat per l'Estatut. Un reconeixement final per als dos socis de govern, especialment per a ERC, que tot i pressionar al màxim ha tingut el seny polític de no voler trencar la corda.

Especialment penosa la manca d'agilitat política de CiU, abocada legítimament a fer d'oposició durant la negociació, ha estat incapaç de fer un gest de patriotisme després de tancar-se l'acord. Les organitzacions sindicals i patronals li han donat una lliçó.