El Fòrum de la Governança d´Internet (IGF) es va establir el 2006 com un fòrum pel diàleg de la política multilateral després de la Cimera Mundial sobre la Societat d´Informació (WSIS) que va tenir lloc a Tunísia el passat novembre de 2005. Es va convocar primerament a Atenes el novembre de 2006, i està composada per un grup consultiu constituït per 47 membres d´organitzacions internacionals, del sector privat i la societat civil pública, i un secretariat.

Del 12 al 15 de novembre de 2007, el segon Fòrum de la Governança d´Internet es va celebrar a Rio de Janeiro, al qual van assistir més de 1300 persones de 109 països que vénen de la societat civil, governs, entitats de negoci i organitzacions internacionals. El fòrum s´estructurava en set sessions plenàries que incloïen cinc temes de debat al voltant dels temes de la trobada de la IGF - els recursos crítics d´Internet (com infraestructures, nivells tècnics, interconnexions…); l´accés, la diversitat, l´obertura i la seguretat-, a més de grups de treball, reunions de coalició dinàmiques, fòrums de oberts i de bones pràctiques.

Maria Badia, com a membre del Comitè sobre Cultura i Educació del Parlament Europeu, formant part de la Delegació de la Unió Europea, ha participat específicament en tres àrees vinculades a la seva responsabilitat al Parlament: diversitat cultural i lingüística, educació digital i seguretat des del punt de vista de la protecció dels infants i joves dels continguts digitals i audiovisuals que poden perjudicar el seu desenvolupament personal.

Diversitat
L´àmbit sobre diversitat era presidit pel Ministre Brasiler de Cultura, Gilberto Gil. En la reunió, es van identificar diferents dimensions de diversitat: la diversitat lingüística, la diversitat cultural, la diversitat dels mitjans de comunicació, i la diversitat de gent amb impediments. Els participants van fer una crida per a que Internet pugui ser accessible per a tothom, fent un èmfasi especial en l´ús del disseny universal i les tecnologies assistides per a gent amb impediments..

Maria Badia va subratllar la importància de tenir present la diversitat de llengües i cultures presents al ciberespai, ja que gairebé mil milions de les persones que utilitzen Internet no poden llegir i/o escriure anglès, i tampoc poden utilitzar les llengües que no estiguin basades en l´alfabet llatí. De fet, la diputada distingia entre les llengües de treball utilitzades per comunicar-se - amb l´anglès com a llengua dominant -, les llengües de les quals es parla, i que poden ser estudiades gràcies a la seva normativització -aquelles de les quals es parla en certs estudis de recerca-, i les llengües absents a la xarxa. Per avançar cap el desenvolupament del darrer grup i de la seves cultures a Internet, Badia apuntava la possibilitat d´adoptar un reconeixement legal en els seus propis països per tal de poder ser conegudes i estudiades com a tals. A més, Maria Badia recordava que en un context en el que les noves TIC permeten la transmissió de continguts orals i expressions en format audiovisual, s´hauria de donar suport a la diversitat de les llengües parlades i les expressions musicals, així com les llengües en símbols que, en l´expressió escrita, utilitzen representacions icòniques, per tal de garantir que la seva pròpia presència a Internet i evitar, així, la seva pèrdua en l´estructura del diàleg intercultural. Internet, si està disponible en una llengua local, podria ajudar a canviar la societat, unint la cultura de xarxa amb la cultura local en una reducció en la distància del coneixement.

L´impacte de la normalització i la importància d´una estandardització oberta, sense patents, així com l´ús del programari de font lliure i obert s´esmentava com elements importants. En aquest debat, es va fer esment de la necessitat de trobar camins econòmicament sostenibles per equilibrar la protecció de la propietat i l´extensió lliure de coneixement. La promoció i la protecció del contingut desenvolupat localment -incloent el contingut indígena i el de les llengües minoritàries- que no és comercialment viable, es va descriure com un eina per augmentar la diversitat en Internet.

Finalment, Badia va emfatitzar la necessitat de garantir l´obertura de la xarxa i la seva accessibilitat per tal de fer possible la diversitat. En aquest sentit, la cooperació triangular en la que el desenvolupament de països que mostren una millor pràctica cap els subdesenvolupats, els quals són ajudats financerament pels països desenvolupats, va ser una eina a considerar.

Educació digital
En aquest terreny es va fer referència al 30-50% dels europeus que encara treuen poc o cap profit a la utilització de les TIC, degut a la manca d´accés als equips, a l´accessibilitat limitada de les tecnologies fàcils d´utilitzar, a la limitació d´habilitats i a les diferències generacionals en l´ús d´aquestes tecnologies. A més, es va fer un esment en els grups més exclosos de la població: com la gent gran, la població a l´atur, i aquells amb un baix nivell d´educació.

En aquest sentit, i segons l´informe d´opinió de la Societat de la Informació aprovada per la Comissió de Cultura del Parlament Europeu, Badia va expressar que la capacitat de d´aprenentatge i els programes d´alfabetització digitals eren essencials per construir una àrea global de llibertat i seguretat on els ciutadans, a més de ser consumidors potencials d´informació, se´ls hi garantiria plens drets de ciutadania. En particular, la diputada va detallar que la plena ciutadania en la societat de la informació significava: l´accés equitatiu, assequible i eficaç per a les tecnologies bàsiques -tenint en compte les especificitats de les minories, les comunitats rurals i perifèriques-; l´accés als serveis públics en tots els nivells de governança; l´accés a les noves tecnologies i l´alfabetització en tots els nivells del sistema educatiu i com a part de l´aprenentatge vital; i l´oportunitat de participar en decisions polítiques transparents en els processos de policy-making.

Pel que fa al rol de les noves TIC en la modernització dels sistemes d´educació, es reconeix que un nombre creixent de tecnologies emergents permeten als educadors innovar en tots els aspectes de l´experiència de l´aprenentatge. Aquestes eines d´aprenentatge participatives són essencials per la llibertat cultural i permeten avançar en les telecomunicacions i els processos de digitalització, facilitant l´educació d´individus i comunitats entre distàncies. De fet, la facilitat de compartir contingut digital pot alleujar l´escassetat de recursos educatius, especialment en països en procés de desenvolupament i comunitats remotes. En aquest sentit, i ja que no és solament sobre inclusió, les habilitats relacionades amb les TIC són també vitals per a la capacitat de competitivitat i innovació de l´economia mundial. Badia recordava la voluntat de la Comissió de Cultura en la innovació en els sistemes d´educació, programes d´aprenentatge i iniciatives d´e-Learning (tant per a professors com per a estudiants) que s´haurien de promoure per tal de transformar la informació en coneixement, amb un conseqüent impacte en l´ocupació i el creixement econòmic.

D´altra banda, Badia va subratllar la importància de les TIC ja que permeten la personalització de l´educació segons les necessitat, tant pel que fa al contingut (el que s´aprèn) com en el mètode (com i quan ho aprèn), utilitzant qualsevol tipus de canal: un PC, la TV o fins i tot el mòbil. Aquests sistemes d´aprenentatge basat en les TIC poden ser interactius, augmenten la flexibilitat i obren noves oportunitats per l´aprenentatge vital, enriquint i motivant l´ambient d´aprenentatge tant a dins com a fora de l´aula. La diputada va dir que els pedagogs necessitarien utilitzar aquestes eines, i les autoritats educatives haurien de proporcionar el suport necessari en aquestes tecnologies que s´utilitzin en l´àmbit educatiu.

Per acabar, això resolia la institucionalització de la col·laboració en el desenvolupament de les bones pràctiques, les solucions polítiques, la investigació i tecnologia, i el compartiment del coneixement col·lectiu cap a una comunitat més oberta de professors, alumnes, policy makers i altres interessats.

Seguretat
La sessió plenària sobre seguretat va considerar la seguretat a Internet com un element clau de confidència i confiança entre els usuaris de les TIC. Badia va considerar que la idea de confiança no és només una qüestió de seguretat, sinó que és també la idea que Internet ha de ser un espai de llibertat d´expressió en què els usuaris no s´han de sentir amenaçats, sinó protegits.

En un món en que constantment s´està desenvolupant tecnologia, en un paisatge completament obert de comunicacions, Badia va esmentar la necessitat de protegir les llibertats fonamentals dels usuaris, en particular els menors, assegurant que s´actualitzin constantment les mesures pertinents.

Des de que Internet s´ha convertit en el mitjà més popular de comunicació, particularment entre la gent jove, els problemes de seguretat internacional com el cibercrim, incloent-hi l´acció en contra del tràfic d´éssers humans, i la protecció dels infants front l´explotació i els abusos sexuals, així com l´educació de la gent per a que utilitzi Internet de forma segura, eren considerats crucials per cercar una aproximació equilibrada entre la batalla contra el ciberdelicte, l´abús de les campanyes de comunicació i la defensa de la llibertat d´expressió.

De fet, Internet ofereix grans oportunitats pel coneixement i per la formació de la qual els joves es poden beneficiar, però també va advertir dels riscos que pot comportar. El cibercrim, en particular, no és més que el delicte tradicional, però utilitzant nous elements que el ciberespai ofereix -com ordinadors o xarxes d´informació- per a produir l´activitat il·lícita. Tanmateix el ciberespai també ofereix noves eines per lluitar en contra de les pràctiques criminals que abans eren menys identificables. En aquest sentit, va quedar clara la importància del ´saber com´, així com la millor pràctica en una base global.

Badia va explicar l´acord de la Unió Europea sobre la proposta de la Comissió Europea per a una recomanació sobre la protecció dels menors i la dignitat humana, i el dret de rèplica en relació la competitivitat de la indústria dels serveis audiovisuals i d´informació on-line europeus, el novembre de 2006. Particularment, en relació als continguts dirigits als menors, la diputada va subratllar el necessari equilibri entre regulació governamental, autoregulació de les empreses i capacitació de les persones per fer el millor ús d´Internet. En aquest cas, capacitació dels mestres i dels pares per què tinguin cura dels hàbits digitals dels seus fills.