Manifest del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia

  • Actualizado:
  • Creado:

Manifest del PSC commemoratiu del 17 de maig

 

El 17 de maig és una data molt senyalada per al col·lectiu LGTBI. Ara fa just 28 anys, l’Organització Mundial de la Salut retirava l’homosexualitat del seu llistat de malalties. No va ser fàcil arribar fins a aquesta petita gran victòria, i han estat moltes persones estimades les que, pel camí, hem perdut, per culpa de la intolerància, de l'odi i de la discriminació. I són precisament a elles a qui els hi devem aquesta victòria, i les que van venir després. Molts anys de reivindicacions. Molts anys de lluita. Molts anys, sobretot, de treball per una societat que entengués que no només hi ha una forma d'estimar o, simplement, de ser.

Tanmateix, aquesta victòria no és la definitiva. I és que hi ha més de 79 països que, avui, mantenen que homosexualitat és il·legal, i en una desena d'aquests, fins i tot, amb penes de mort. És una realitat que vivim actualment, al 2018, i que en cap cas és acceptable. La situació del col·lectiu LGTBI a molts països és veritablement dura, amb un clima d'hostilitat i assetjament preocupantment elevat.

A Espanya i, concretament, a Catalunya, tot i quedar encara molt per fer, la situació és bastant millor. I, en aquest sentit, podem dir amb el cap ben alt, que el PSC i el PSOE han contribuït a la consecució de tots els drets i d’haver donat llum a les millores que necessita el col·lectiu LGTBI+, amb lleis que van des del matrimoni entre persones del mateix sexe a nivell estatal, fins a les polítiques aplicades als municipis i regions espanyoles per combatre la LGTBIfòbia. Gràcies a la feina feta amb el teixit associatiu, tenim una de les legislacions més desenvolupades en matèria de la defensa de la igualtat i del benestar de les persones.

Desgraciadament, a l’actualitat comptem amb uns governs, tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol, que no només no han posat les polítiques LGTBI+ com una prioritat, sinó que es neguen a implantar les que actualment estan aprovades per les institucions. No és normal que la llei catalana contra la LGTBIfòbia porti 4 anys sense desplegar-se, i que ara el nou govern de la Generalitat, digui que aquesta tampoc es desplegarà immediatament en aquesta legislatura. Està ben clar que les prioritats de Quim Torra, fermament de dretes, no inclouran la lluita contra les moltes discriminacions que, encara avui, pateix la població LGTBI+ a Catalunya. Encara veiem agressions de caire LGTBIfòbic. Encara veiem adolescents que perden l’esperança i es treuen la vida per culpa del bullying assassí, que cada any ens treu més vides joves. La pregunta és: de veritat que, amb tot això que encara patim a casa nostra, no ha de ser una prioritat treballar per solucionar-ho?

En aquest Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, volem deixar molt clar que una de les nostres prioritats com a societat ha de ser defensar la igualtat i el benestar de totes les persones. Necessitem un pacte educatiu que acabi amb el bullying, que afecta molt especialment  les joves LGTBI+. Necessitem donar molta més visibilitat a totes les realitats que hi ha dins del col·lectiu, i que actualment resten gairebé invisibles de cara al món, com la gent gran LGTBI+, que pateixen de forma més agreujada la solitud i es troben que, anys després de sortir de l’armari, han de tornar a ficar-s’hi . I volem fer referència també a les persones trans, que han de patir el no tenir un DNI que vagi d'acord amb la nostra identitat de gènere, un tractament patologitzador, una menor taxa d'inclusió laboral, i una forta estigmatització per part de grups feixistes com HazteOir, atacant un dels grups més vulnerables, que és la infància.

Avui, volem adreçar-nos a tota la població LGTBI+ i fer arribar aquest missatge. Sabem que encara hi ha persones que es creuen amb el dret de fer-nos mal, de discriminar-nos. Ho fan de moltes formes i amb moltes intencions, però la més fastigosa, potser, és la de fer-nos sentir inferiors. Tot això no és ni serà mai just, i com a socialistes tenim l’obligació de treballar de valent per canviar-ho. Però, al marge de la nostra tasca, volem que tingueu molt clar que ni sou inferiors, ni cap persona té dret a fer-nos mal. No hem de permetre que aconsegueixin fer-nos sentir menys del que realment som. I sobretot, no hem de consentir que ens facin sentir inferiors als agressors. Senzillament, perquè no ho som. I la prova està en què, aquestes persones que eren considerades inferiors, han aconseguit alçar la seva veu, lluitar pels seus drets, i aconseguir molts drets que no tenien abans.

I tot gràcies a què som un col·lectiu lluitador, amb grans activistes que, davant la discriminació, han mostrat valentia, que davant la violència, han mostrat pau i paraules, i que davant l’odi, han mostrat amor. Avui, acabem aquest manifest amb una profunda mostra d’admiració i agraïment a totes les persones activistes LGTBI+, moltes de les quals ja no són entre nosaltres, i que han fet que la vida de moltes persones, actualment, sigui molt diferent a com hauria estat fa uns anys. Volem donar-los les gràcies per tot el que han lluitat, i per tot el que han deixat com a llegat, que no és poc. A aquestes persones, els prometem que, recollim el seu llegat per continuar treballant i avançant, amb el mateix esperit i els mateixos ideals de llibertat, igualtat i justícia social amb els que van lluitar elles en el seu moment.

17 març de 2018

 

Ficheros adjuntos:

Palabras clave: