En memòria del company Luis Fuertes

  • Actualizado:
  • Creado:

Luis Fuertes ha mort el 16 d’agost de 2018, després d’una vida sencera dedicada a la defensa de la classe treballadora i de la idea del socialisme

Luis Fuertes va néixer l’any 1948 al petit municipi de Boisán (Lleó), i va estudiar a Astorga. L’any 1966 es va traslladar a Madrid a treballar en una peixateria, amb molt males condicions laborals i salarials, però ja al 1967 s’instal·là a Barcelona. Un cop aquí, va entrar a treballar a l’empresa Hispano-Olivetti, una empresa en la que els treballadors estaven notablement organitzats i ja havien protagonitzat importants vagues en la segona meitat dels anys 50. Va entrar a treballar al magatzem, a la secció de torns automàtics. Aquesta secció estava en vaga en solidaritat amb els treballadors de l’empresa Bandas de Echevarri, del País Basc, de manera que aquest va ser el seu primer contacte amb el moviment obrer organitzat.

L’any 1968 en Luis Fuertes, que formava part de la comissió obrera de la Hispano-Olivetti, després de conèixer diverses organitzacions polítiques i sindicals, per indicació d’un antic cenetista i després de conèixer l’ugetista Camilo Rueda en una jornada de formació sindical clandestina a Valldoreix, es va afiliar a la UGT i va contribuir a organitzar el sindicat a l’empresa i a reorganitzar la Federació del Metall de la UGT de Catalunya, estenent la seva organització a empreses tant rellevants com SEAT, Macosa o Pegaso, entre d’altres. En moltes empreses ja hi havia afiliats o petits nuclis auto-organitzats de la UGT, que s’anaven connectant. Fins i tot en va descobrir dins la mateixa Hispano-Olivetti, de petits nuclis d’afiliats a la UGT que estaven en contacte amb el també socialista Paco Parras. De fet, el paper de la UGT al conflicte de la Hispano-Olivetti de 1974 va donar un impuls important al sindicat. Tant aleshores, com al 1972, Fuertes havia estat suspès d’ocupació i salari a causa de la seva participació al moviment obrer dins i fora l’empresa. El mateix 1974 en Luis Fuertes, junt amb altres dirigents sindicals com Camilo Rueda o Eduardo Montesinos “Chuchas”, es va integrar al comitè regional de la UGT de Catalunya. En el XXXè Congrés de la UGT de 1976, amb Nicolás Redondo com a secretari general del sindicat, en Luis Fuertes forma part de la seva comissió executiva federal, com a vocal.  El mateix juny de 1976, en l’assemblea celebrada per la UGT a Terrassa, que va suposar la culminació del seu procés de reconstrucció, Luis Fuertes va ser elegit com a secretari general del sindicat socialista, i va romandre exercint aquesta responsabilitat fins al febrer de 1982, quan va ser substituït per José Valentín Antón.

En Luis Fuertes va ser també un destacat militant i dirigent socialista, primer a la clandestina Federació Socialista Catalana del PSOE, a la que es va afiliar el juny de 1970, i de la que en va ser dirigent, en ser elegit vocal del seu comitè executiu. Amb el naixement de la organització en que la FSC del PSOE, així com el PSC-Congrés i el PSC-Reagrupament, es van fusionar, va ingressar al PSC. Va ser elegit diputat al Congrés per la candidatura “Socialistes de Catalunya” a les primeres eleccions legislatives de 1977, i després va ser-ho en la candidatura del PSC a les eleccions de 1979. Va formar part de la Comissió de Treball del Congrés dels Diputats. També va ser elegit per les companyes i els companys com a Conseller Nacional del PSC i com a membre de la Comissió Executiva del PSC, entre el 1982 i el 1983.

Va tenir també un paper destacat a Sindicalistes Solidaris, com a cooperant, contribuint a enfortir les organitzacions sindicals llatinoamericanes, i en aquesta tasca col·laborà també amb l’Organització Internacional del Treball.

En Luis Fuertes ha mort el 16 d’agost de 2018, després d’una vida sencera dedicada a la defensa de la classe treballadora i de la idea del socialisme, des de les dures circumstàncies de la clandestinitat fins al darrer moment, com testimonia la seva implicació en els debats més candents de la política catalana actual. Els seus companys i les seves companyes no l’oblidarem, ni a ell, ni a la decisiva contribució que va fer a la reorganització de l’ugetisme i del socialisme a Catalunya.

 

Palabras clave: