Dia Mundial del Mediambient: És hora d'aixecar un país més verd

  • Actualizado:
  • Creado:

Manifest del PSC en motiu del Dia Mundial del Mediambient

L’ONU dedica cada 5 de juny al Medi Ambient. Enguany la preservació de la biodiversitat és el tema protagonista per a despertar la consciència global en pro de la sostenibilitat ambiental. L’activitat humana és la causant d’una crisi ambiental que està amenaçant l’equilibri natural i la vida en el Planeta. Especialment en els últims 150 anys, les societats humanes hem alterat significativament les tres quartes parts de la superfície terrestre i dos terços dels oceans; la cobertura d’esculls de coral vius s’ha reduït a la meitat; el gel glacial s’està fonent a un ritme accelerat; només entre 2010 i 2015 es van arrasar 32 milions d’hectàrees de bosc; i podem precipitar la desaparició d’1 milió d’espècies d’animals i plantes en les pròximes dècades.

La biodiversitat és el complex sistema que assegura la nostra pròpia existència, tal com ha posat de manifest la irrupció de la COVID-19 en les nostres vides. Alterant l’equilibri de la natura en envair les àrees silvestres i reduir la diversitat genètica de les espècies, generem les condicions propícies per a la transmissió de virus que fins ara estaven confinats en poblacions d’animals. Espanya és el país europeu que atresora una major biodiversitat biològica amb més de 85.000 espècies catalogades; un 50 % de les espècies animals d’Europa i més del 5% de les espècies del món; alberguem el 54 % dels hàbitats terrestres d’interès de la Unió Europea; acollim la representació de 3 dels 11 grans ecosistemes marins, amb el 4 % de les espècies marines descrites al Mediterrani; és el país que més superfície aporta a la Xarxa Natura 2000 de la UE, amb un 27 % de l’espai terrestre i més del 8 % del marí protegit sota aquesta figura, sumant uns 2.000 enclavaments; ocupem el segon lloc europeu de superfície forestal després de Suècia, i el segon més muntanyenc després de Suïssa.

Catalunya és un mostrari de paisatges europeus a petita escala. Poc més de 30.000 km² allotgen una gran varietat de substrats, sòls, climes, orientacions, altituds i distàncies al mar. El conjunt és d’una gran diversitat ecològica, i d’una notable riquesa de paisatges, hàbitats i espècies. Hi ha més de 600 tipus d’hàbitats naturals i seminaturals. Un 65 % del territori manté un alt grau de naturalitat, però alhora és molt vulnerable, per les pressions a què està sotmès. Més de 7,5 milions d’habitants es concentren en el 30 % del territori, principalment al litoral. A una intensa activitat agrícola, ramadera i industrial, s’hi afegeix una gran afluència turística, una alta taxa d’urbanització dispersa i una densa xarxa d’infraestructures viàries. Els espais naturals protegits ocupen el 30% del territori de Catalunya i incorpora també àrees marines. Formen una xarxa ecològica que es gestiona amb 5 figures legals de protecció, segons la vulnerabilitat o la riquesa biològica de cadascun: parc nacional, paratge natural d’interès nacional, reserva natural integral, reserva natural parcial i parc natural. Però, segons els últims informes d’avaluació de la Generalitat de Catalunya, hem d’alertar que a Catalunya el 75 % de la fauna i la flora estan en risc i els hàbitats costaners són els més debilitats. Tres de cada quatre espècies de fauna i flora que la Unió Europea (UE) té catalogades com d’interès comunitari a les seves directives estan en risc i amb una evolució “desfavorable” a Catalunya.

El catàleg de flora amenaçada de Catalunya inclou més de 180 espècies en perill o vulnerables. També hi ha un llistat d’invertebrats que requereixen mesures de conservació a Catalunya, amb més de 100 espècies. El Delta, l’hàbitat que més perilla Si s’analitzen els hàbitats d’interès comunitari, la situació també és compromesa. Els boscos són els que tenen una situació més estabilitzada i els més amenaçats són els hàbitats litorals, els d’aigües continentals, les lleres dels rius i els ambients oberts lligats a activitats agrícoles o prats. Hem de donar l’alerta del fet que fins i tot hi ha alguns hàbitats en risc de desaparèixer i, d’entre tots, el Delta de l’Ebre és segurament un dels hàbitats més amenaçats de Catalunya, on conflueixen problemes propis amb les conseqüències de la crisi climàtica que ja tenim a sobre i que cada cop presenta efectes més destructius com podem veure amb el temporal Glòria.

Totes aquestes dades ens donen una bona imatge del valuós patrimoni que tenim a Catalunya i a Espanya i que requereix un fort compromís per part de la societat i de les administracions públiques per a la seva preservació, qüestió que ha portat el PSC a posar la transició ecològica en el centre de la seva acció política en els diferents governs i institucions en què governem, ja sigui ajuntaments, diputacions, governs comarcals o Govern de l’Estat. Creiem que en un dia com avui hem d’intentar sumar voluntats socials i polítiques per tenir una autèntica política de preservació de la Biodiversitat i dels espais naturals de Catalunya. Revertir la pèrdua de biodiversitat és l’única manera de restaurar la salut del Planeta, i això només serà possible quan entenguem i acceptem el funcionament de la xarxa de vida de la qual som part i no els seus amos. Per aquesta raó, des del PSC reclamem amb urgència l’aprovació de la llei de biodiversitat i patrimoni natural i biodiversitat de Catalunya i la Llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, el compliment de la Llei catalana de canvi climàtic de Catalunya, aprovada des de juliol de 2017 i no desenvolupada. I també reclamem recursos i la implantació de polítiques actives efectives que garanteixen la protecció de la biodiversitat i el medi natural de Catalunya, amb especial atenció als espais naturals més vulnerables, com el Delta de l’Ebre i la preservació de la biodiversitat vegetal i animal del nostre país.

Ficheros adjuntos:

Palabras clave: