Aquest 9 de maig de 2020, en el 70è aniversari de la Declaració de Schuman, els i les socialistes celebrem de nou el Dia d’Europa. Ens trobem immersos en una situació extraordinària que està sacsejant els fonaments del projecte de la Unió Europea, posant a debat la seva pròpia existència. Estem patint una pandèmia global que ha provocat un xoc sistèmic a l’estil de vida tal com el coneixíem. Suposa el repte més greu al que s’ha hagut d’afrontar el continent europeu des de la Segona Guerra Mundial i ha 5a de manifest la necessitat de desenvolupar el projecte comunitari amb noves eines, més coordinació política i solidaritat, per donar una resposta eficaç i coordinada entre tots els Estats membres de la UE.

Fins al moment, les institucions europees – tot i que massa lentament- han endegat un bon conjunt de mesures per reduir les conseqüències negatives de la Covid-19 en els Estats, les empreses i els treballadors. Però els socialistes catalans creiem que cal anar molt més enllà. Si alguna cosa caracteritza l’actual crisi sanitària, és que el virus no entén de fronteres i, per tant, és imperatiu una resposta a escala continental. Europa haurà d’aplicar mesures econòmiques heterodoxes que avui semblen impossibles (com monetització directa de deute públic) si volem seguir mantenint un Mercat Únic que ha aportat les majors quotes de prosperitat a tots i cada un dels països membres de la UE des de la seva creació.

Aquest nou model que s’haurà d’implementar amb el Fons de Recuperació volem que esdevingui un autèntic Pla Marshall: un pla de recuperació que haurà d’estar orientat cap a la creació d’una nova economia més centrada en la transició ecològica i la transformació digital, sense abandonar les polítiques que han garantit fins ara la convergència entre estats (com les polítiques de cohesió o agrícola comú). La digitalització permetrà noves i millors formes de treball i de relacionar-nos, però caldrà reduir la creixent bretxa digital que aquesta pandèmia ha posat en evidència. Una economia més verda haurà de ser l’eina estratègica de creixement que impliqui una nova revolució industrial, nous llocs de treball, i donar resposta també a un dels reptes més importants als que ens seguim enfrontant com a continent i com a planeta, el canvi climàtic. Així mateix, demanem a la UE que ajudi els Estats a protegir el turisme (sector greument afectat per aquesta crisi), i avançar cap a una sobirania alimentària i industrial.

Com a socialistes, no podem oblidar que la sortida de la crisi ha de tenir en compte la visió de gènere. És més necessari que mai la implementació de l’estratègia de la UE en igualtat de gènere, que comporti un canvi estructural per aconseguir igualtat salarial i pensions justes, asseguri els drets sexuals i reproductius, i acabi amb la xacra de la violència de gènere per tal de garantir una veritable societat igualitària i lliure.

La UE no només ha de liderar una resposta solidària global a la crisi del coronavirus, sinó continuar treballant per a consolidar el seu paper com a actor global de primer ordre a través de la defensa dels seus valors fonamentals: llibertat, democràcia, igualtat, solidaritat, promoció dels drets humans i defensa del multilateralisme. Cal impulsar les polítiques de cooperació i construir, des del respecte i reconeixement institucional mutu, partenariats estratègics amb Llatinoamèrica i Àfrica. I, alhora, no devem oblidar molts dels reptes pendents i urgents previs a aquesta crisi, afrontar les amenaces a la nostra seguretat i els factors que les generen, i aconseguir donar una resposta humana i solidària al drama que encara pateixen milers de persones refugiades.

Reptes extraordinaris requereixen respostes extraordinàries. Volem un futur europeu en comú pel que necessitem una resposta continental unitària i a l’altura de les circumstàncies que eviti que el fantasma de la desafecció de la ciutadania vers la UE segueixi creixent tal com està passant des de l’esclat de la crisi financera de 2008, que ha donat ales a projectes populistes i nacionalistes d’extrema dreta. Schuman deia en la seva Declaració que Europa no es faria de cop, sinó gràcies a accions concretes que creessin en primer lloc una solidaritat de fet. 70 anys després, el debat torna a ser sobre la necessitat de la solidaritat europea. Per sort, no haurem d’invertir per tal de refer físicament països devastats per una guerra, el repte és un altre, però no menys important: haurem d’invertir en la recuperació d’un sistema democràtic, econòmic i social basat en el benestar de les persones. Un objectiu menys tangible però que serà imprescindible. Hem d’avançar vers una major integració política a la UE.

Ha arribat l’hora de la veritat per a Europa. L’hora d’una resposta coordinada, ambiciosa i solidària, perquè aquesta és sens dubte, la millor defensa de l’interès comú. Europa no només es juga el seu futur, sinó la seva supervivència. Barcelona, 9 de maig de 2020, Dia d’Europa