El PSC presenta una proposta de resolució sobre el caràcter aconfessional de les institucions

  • Actualitzat:
  • Creat:

Proposta de resolució sobre el caràcter aconfessional de les institucions de la Generalitat de Catalunya.

Exposició de motius

S’ha fet públic en diversos mitjans de comunicació que el President de la Generalitat va nomenar el passat 2 d’agost de 2019 un nou prior de la capella de Sant Jordi, situada dins el Palau de la Generalitat. Segons les mateixes informacions, el relleu es va produir en el transcurs d’una audiència del President amb l’antic i el nou prior, i en presència de la Consellera de Presidència, en finir la qual es va celebrar una eucaristia a la capella de Sant Jordi amb presència de totes les persones esmentades, i familiars dels dos religiosos.

L’article 16.3 de la Constitució estableix que cap confessió tindrà caràcter estatal. L’article 161.2 de l’Estatut d’Autonomia estableix, al seu torn, que correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa.

Els canvis socials i demogràfics a Catalunya han estat molts en les dècades que van des del restabliment de les institucions de la Generalitat de Catalunya fins l’actualitat. No només s’ha produït un increment de la pluralitat de confessions i esglésies amb presència a Catalunya, sinó també una creixent secularització de la societat catalana. De conformitat amb les dades que ofereix l’informe de 2018 de la Fundació Ferrer i Guàrdia, que analitza dades del Centre d’Investigacions Sociològiques, Catalunya és una de les societats més secularitzades del conjunt del país. Així, un 39% de la ciutadania catalana s’adscriu a opcions de consciència no religioses, mentre que un 58% sí que s’adscriu a opcions de consciència religioses. El 90,9% dels matrimonis celebrats a Catalunya l’any 2018 van celebrar-se pel civil.

El nomenament de priors per part del President de la Generalitat de Catalunya casa molt malament amb el caràcter aconfessional de l’Estat, i tampoc no resulta congruent, des d’aquest punt de vista, el manteniment d’un espai de culte dins de l’edifici més representatiu de les institucions de la Generalitat de Catalunya. El conjunt de la ciutadania, incloent-hi els creients catòlics, però també i especialment la ciutadania amb altres opcions confessionals diferents de la catòlica, així com la que s’adscriu a opcions de consciència no religioses, té dret a que la previsió del caràcter aconfessional de l’Estat es vegi reflectit en la pertinent separació entre l’Església i l’Estat.

Per tot això,

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat de Catalunya a:

1. Remetre un informe al Parlament de Catalunya sobre el marc legal dins del qual s’ha produït un nomenament d’un càrrec propi d’una confessió religiosa per part d’una autoritat civil, tal com el d’un prior d’una capella per part del President de la Generalitat de Catalunya, en un termini de quinze dies d’ençà de l’aprovació d’aquesta resolució.

2. Dedicar l’actual capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya a un nou ús, consistent en preservar la memòria històrica de l’edifici del Palau de la Generalitat de Catalunya i de la pròpia capella, a partir del moment en què s’acompleixi un mes de l’aprovació d’aquesta resolució.