El PSC impulsa l’ús del català i de la resta de llengües cooficials en tots els àmbits de l’Administració de l’Estat

  • Actualitzat:
  • Creat:

Meritxell Batet presenta una iniciativa que permetrà als ciutadans dirigir-se als òrgans com el Defensor del Poble o el Tribunal Constitucional en la seva llengua, i que el DNI o el passaport es puguin expedir de forma bilingüe a qualsevol part de l'Estat

La coordinadora dels diputats i diputades del PSC, Meritxell Batet, ha presentat avui, juntament amb el portaveu del Grup Socialista al Congrés, Antonio Hernando, i diversos diputats representants de les comunitats autònomes amb llengües cooficials, una Proposició de Llei Orgànica per al reconeixement i l'Empara de la Pluralitat Lingüística a Espanya, a més d'una proposició no de llei sobre el tractament de les llengües cooficials a les pàgines web de l'Administració General de l'Estat i una sèrie de preguntes al Govern de l’Estat per conèixer com està la situació en aquest àmbit.

Batet ha explicat que la llei “pretén desenvolupar l'article 3 de la Constitució, per tal que es doni naturalitat a l'existència del català i de les altres llengües cooficials diferents del castellà”. La iniciativa, ha explicat, “té una dimensió simbòlica: que la riquesa que tenim sigui de consciència col·lectiva, que tots la sentim com a pròpia i que ens sentim orgullosos de la pluralitat”. “Això pot ajudar al coneixement i al reconeixement mutu i és un element de cohesió: és el que cridem cultura federal”, ha resumit.

La proposició de llei té a més una dimensió normativa, jurídica i pràctica. “Que una norma amb rang de llei normalitzi i reconegui aspectes vigents i que a més reguli i ampliï alguns aspectes ens sembla imprescindible”, ha assenyalat Batet, que ha destacat, d'una banda l'objectiu de “garantir més drets dels ciutadans”, de manera que qualsevol ciutadà es pugui dirigir a l'Administració en qualsevol llengua que hagi estat reconeguda com a oficial en una comunitat autònoma. Això inclou totes les institucions dependents de l'Estat, com el Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes, la Casa Real o el Defensor del Poble. Tot això, perquè  “un òrgan que sigui competent en tot el territori de l'Estat no senti com a aliena una llengua cooficial”.

A més, la llei permetrà que els documents oficials emesos per l'Estat, com el DNI, el passaport o el permís de conduir puguin ser expedits de forma bilingüe en català i la resta de llengües cooficials en qualsevol lloc de l'Estat. El text preveu també la creació del Consell de les Llengües d'Espanya, en el qual participaran el Govern d'Espanya i els de les CCAA. Un òrgan per tant interadministratiu que vigilarà l'ús d'aquestes llengües cooficials.

*S'adjunten talls de veu de Meritxell Batet, la proposició de llei, la proposició no de llei i les preguntes escrites registrades

Fitxers adjunts:

Paraules clau: